Qui va ser
Nobol, Equador, 29 d'octubre de 1832 – Lima, Perú, 8 de desembre de 1869 Narcisa Martillo y Morán neix el 29 d'octubre de 1832, a Nobol a Equador, de pares pagesos. El 1851, quedada òrfena, ha de traslladar-se a Guayaquil, de parents. Treballa com sarta per poder ser independent i conrea una profunda espiritualitat a través de la pregària, el silenci i la mortificació. El seu recorregut la porta a la decisió de consagrar-se a Déu mitjançant la virginitat i la penitenza. El seu model és santa Marianna de Jesús, que ha ofert la pròpia vida en expiació per la pròpia ciutat. Decideix tanmateix de no entrar, com l'ha convidat a fer el bisbe, en un monestir de carmelitanes descalces i prefereix estar a Guayaquil on ajuda la seva amiga Mercedes Molina, avui beata, en la gestió d'un orfenat. El 1868 es trasllada a Lima en un convent de terciàries dominicanes. Morirà, després d'una intensa vida de pregària i penitenza, el 8 de desembre de 1869. Avui descansa en el santuari a ella dedicat a la ciutat natal, a Equador. Ha estat canonitzada el 12 d'octubre de 2008. <Els> (Avv.)</els>
Emblema: Creu, Evangeli, Violetta, Guitarra Martirologio Romano: A Lima a Perú, beata Narcisa de Jesús Martillo Morán, verge, que, quedada òrfena i mancada de mitjans de subsistència, després de moltes dificultats va trobar acolliment en un cenobi, on va viure en oració contínua i en aspra penitenza.
Narcisa Martillo y Morán va néixer el 29 d'octubre de 1832, dia de San Narciso, a Nobol, petit poble del cantó equatorià de Daule. Els seus pares, Pietro Martillo i Giuseppina Morán, eren pagesos i el pare també lattaio. Desgraciadament res hi ha hagut tramandato sobre els seus primissimi anys de vida i si més no dels arxius parroquials és possible sobresortir a les dates del seu bateig i de la primera Comunió. Després del seu naixement, per tant, la primera notícia certa a sobre d'ella és la data de la cresima, rebuda a l'edat de 7 anys el 16 de setembre de 1839. Fins a l'adolescència va transcórrer la seva vida en família, dedicant-se als treballs domèstics. Après l'ofici de sarta, de l'edat de 15 anys va començar a exercitar-ho a casa pròpia i en les famílies del veïnatge. El 1851, quedada ja òrfena d'ambdós pares, va haver de traslladar-se a la ciutat de Guayaquil, prop d'uns parents, on va quedar “per llargs anys”. Per no accollare totes les despeses a les famílies de què era hoste, es va dedicar amb compromís sempre creixent al seu treball de sarta. Es va trobar sovint a haver de canviar habitació, sempre empesa pel desig d'una renovada independència, vegada a dedicar-se al millor a pràctiques de raccoglimento i de penitenza. Les les seves mansions preferides eren les golfes i els ripostigli: en tals llocs podia trobar el silenci i la solitud necessària per la pregària i les tortures corporals en signe de penitenza. Va arribar també al punt de fer-se construir una creu cosparsa de claus, a la qual cada nit restava appesa amb una corona d'espines per ben quatre hores, després es coricava sobre la despullada terra per un breu descans, potser també sobre alguns puntiglioni metàl·lics. Despertada reprenia la pregària per altres vuit hores, durant les quals el seu únic nutrimento era constituït per tres pans i una brocca d'aigua. Després d'un llarg període transcorregut amb aquestes pràctiques cruentes, va decidir consagrar-se a Déu mitjançant la virginitat i la penitenza. L'amor cap a Jesús Crist era l'única raó que empenyia Narcisa a aquesta vida amagada i a aquesta mena de martiri voluntari. Ella desitjava arribar a configurar-se completament a Aquell que estimava. El seu model era constituït per Santa Marianna de Jesús, oferint el propi holocaust a Déu en rescat pels pecats del seu poble. Molts testimonis oculars van trobar els freqüents èxtasis en les quals queia Narcisa, que necessitaven d'alguns scossoni per fer-la tornar en si. El 1865 Narcisa va decidir acompanyar a Conca el seu director espiritual, greument malalt. Va quedar força colpejada quan ell va morir dos anys després d'i va declinar la invitació del bisbe a quedar en un convent de Carmelitanes Descalces. Va tornar per tant a Guayaquil, sentint-se anomenada a una vida de pietat majorment inserida en el món. Com la seva model Santa Marianna de Jesús també ella desitjava oferir la pròpia vida en expiació per la pròpia ciutat.. Rincontrò així la seva amiga Mercedes Molina, venerada avui com beata, compromesa en la direcció d'un orfenat. No va hesitar així doncs a ajudar-la en la formació cristiana dels nens i en el confezionamento de indumenti. Les dues vivien junts, així com junts participaven diàriament en la Messa. En tot això l'actitud de Narcisa deixava sempre transparentar l'espera de noves manifestacions de la voluntat divina. Algunes testimonis van referir a sobre d'ella que “era molt bonica, alta i ben proporcionada; la seva capçada rossa, inanellata i abundant, atreia l'atenció de la gent. Era estimada molt en país”. “Com a caràcter era molt amabile i en certs moments donava sfogo a la seva allegria cantant, mentre una seva amiga sonava la guitarra. Era molt caritatiu…”. Sin de la jove edat estimava cantar i sonar la guitarra, no participava en les festes en família, però es limitava a ajudar en la preparació i després es dileguava per dedicar-se a les seves pregàries en llocs solitaris. Es conserven desgraciadament només poquíssims escrits a ella atribuïts. El 1868, sobre invitació del franciscà pare Pietro Gual que va esdevenir el seu director espiritual, Narcisa es va traslladar a Lima, trobant-vos hospitalitats en un monestir de terciàries dominicanes. El capellà va esdevenir el seu nou director espiritual, fins a la seva mort. Malgrat la seva fibra forta i robusta, en el darrer període de la seva vida era evident la seva creixent debilitat deguda sobretot a les nombroses penitenze corporals. Això no va portar tanmateix a distoglierla dels seus propòsits, però van afavorir innegabilmente l'apropar-se de la seva mort. Realment a això és llegat un curiós episodi verificat poques hores abans de tal esdeveniment. El vespre del 8 de desembre de 1869, en l'acomiada
Font: santiebeati.it