Nicasi Camut de Burgio

Qui va ser

Descendent de nobles sicilians, va néixer entre el 1130 i el 1140. Va abraçar la vida religiosa com Cavaliere de l'Orde de San Joan de Jerusalem, dedicant-se al servei dels pelegrins i a la defensa dels cristians a Terra Santa. El 1187, durant la Battaglia de Hattin contra Saladino, va ser fet presoner i decapitat per haver rebutjat d'abjurar la seva fe. La seva figura va esdevenir aviat objecte de veneració, sobretot a Caccamo, on la família Burgio, de què Nicasio formava part, posseïa un casal. La Cabrera, senyors de Caccamo, en van difondre el culte i ho van triar Patró de la ciutat. Nombrosos miracles li van ser atribuïts, entre què l'alliberament de la pesta.

Patronato: Caccamo (PA)

La història ha estat avara de notícies pel que fa a la vida i el martiri de San Nicasio, però per mitjà de testimonis del parentiu del Sant, que donen autenticitat a les notícies sota reportades, en quant existeixen encara en els arxius els documents originals propers en el temps al període en què va viure San Nicasio, és possible traçar un breu senyal sobre els moments essencials de la seva vida.

San Nicasio va néixer entre el 1130 i el 1140 i va morir màrtir el 1187, és d'origen sicilià, probablement palermitano, descendent dels sarraïns per part de pare i dels normands per part de mare. El sarraí Hammud (dit també Kamut, Kamet o Achmet), Emir de Girgenti (Agrigent) i de Castrogiovanni (Enna), quan Girgenti va ser conquerida pel Comte Roger el 1086, es va retirar en Castrogiovanni, resistint-vos per molt temps i pactant després la rendició. El 1088 es va fer cristià amb tota la família, va ser batejat en Sciacca del bisbe de Girgenti, Gerlando, i va tenir com a padrí el mateix Comte Roger de què va agafar el nom cristià, esdevenint Ruggero Camuto. El 4 de Juliol de 1088 el Comte Roger li va donar el castell de la terra del Burgio en la Vall de Mazara. D'aquesta investitura, va derivar als descendents el cognom de la família “BURGIO”. El fill de Ruggero Camuto, Roberto de Burgio, va casar Aldegonda, noble normanda consanguinea dels Hauteville; de Roberto i Aldegonda van néixer: Ruggero, invertit del castell de Sciacca de la Comtessa Giulia el 14 Ottobre 1144; Guglielmo, que el 1166 va assistir a la coronació del Rei Guillem II en la qualitat de Gran del Regne; Ferrandino i NICASIO que van abraçar la vida religiosa com a membres de l'Orde Hospitalari dels Cavallers de San Joan de Jerusalem, conegut avui com a Orde de Malta.

Els dos germans Ferrandino i Nicasio pronunziarono com a frares laics els tres vots religiosos de Pobresa, Castedat i Obediència i el quart vot de “restar en armes” per dedicar-se al confort dels afligits, a l'assistència dels pelegrins i dels posats malalts i a la defensa dels territoris cristians de la Terra Santa, adherint plenament a l'esperit de l'Orde Hospitalari de San Joan de Jerusalem que tenia com princìpi inspiradors la defensa de la fe, l'assistència als pelegrins i als posats malalts, el compromís a la solidaritat, a la justícia, a la pau, sobre la base de l'ensenyament de la doctrina evangèlica, en estreta comunió amb la Santa Seu, a través d'una caritat operosa i dinàmica, sostinguda per la pregària. Aquests van respondre a l'apel·lació del Gran Maestro dels Gerosolimitani, Ruggero Des Moulins, que sol·licitava prop dels prìncipi cristians l'ajuda per l'alliberament de la Terra Santa. El 1185, embarcats a Trepants al seguici de Ruggero Des Moulins que retornava a Jerusalem escortat per dues galeres del Rei Guillem II, van partir per la Terra Santa, on, segons l'esperit de l'Orde, van prestar el seu servei als posats malalts i als pelegrins en l'Hospital de San Joan de Jerusalem. El 1187 el Sultà Saladino, que el seu regne s'estenia del desert líbic a la vall del Tigris envoltant sobre tres fronts els regnes croats, el 30 de Juny va envair el regne de Jerusalem, els Cristians, després d'haver defensat el castell de Tiberiade, delmats i a l'extremo, es van refugiar sobre un turó anomenat Banyes de Hattin, on el 4 de Juliol van ser definitivament derrotats, fets presoners i després lliurats als carnefici. En aquesta batalla, que es va concloure amb la rendició de Tiberiade i de Tolemaide, van resultar morts Ruggero Des Moulins i gran part dels Ospitalieri.

També San Nicasio que era capità al seguici de Ruggero Des Moulins va ser fet presoner durant la batalla de Hattin i, ja que es va rebutjar de renegar Crist, va ser decapitat, en odi a la fe, a la presència del Sultà Saladino. Quan l'Arquebisbe de Tir, Josias, arribat a Palerm a l'estiu del 1187, va donar la notícia de la matança dels germans Ferrandino i Nicasio al Rei Guillem II, aquests es stracciò els luxosos vestits de seda, va portar un saio i va anar a retir penitencial per quatre dies. Nicasio va ser venerat com a Màrtir sin dels primers anys després de la seva mort, i això prova que va morir com a cristià en defensa de Crist i de la fe. San Nicasio va ser així doncs un Croat que va testificar la pròpia fe amb el martiri, donant així l'exemple de com viure en l'esperit de les beatitudini evangèliques, que ell s'havia compromès a realitzar, prenent l'hàbit dels Cavallers Gerosolimitani (la creu octagonal blanca, signe de les vuit beatitudini), en quant va saber abandonar els àgios de la seva casa per esdevenir pobre en el nom del Senyor, acceptant les afliccions d'un llarg viatge a Terra Santa, per servir Crist en els malalts i en els pelegrins amb la mitezza de qui, afamat i assedegat de la justícia, desitjava tornar als cristians la joia de poder venerar els llocs en què havia viscut el Salvador, i això com a fruit de la misericòrdia cap al pròxim, és a dir de l'amor que va ser la seva força en la persecució, afrontada per portar la pau mentre que aquesta era negada als cristians.

L'Emperador Frederic II el 24 d'Agost de 1232, en l'invertir Guglielmo de Burgio de les terres de Caltagirone, creant-ho Virrei de la Vall de Noto, entre les glòries de la família Burgio recorda els dos germans Ferrandino i Nicasio ”…en supradicto Hospitale crucesignati…aquí en humanae et Divinae Majestatis servitium sanguinem effunderunt…” .

La veneració del Màrtir Nicasio sembla hagi tingut inici a Caccamo, però un altar a ell dedicat existia ja el 1305 en l'Església Arcipretale de San Pietro en Trepants. Scrive el Sacerdot Vincenzo Vinguts al seu “discurs històric-crític” sobre San Nicasio Màrtir editat el 1762 “…ara del domini, ch’ va tenir prop de Caccamo la família del Burgio, o de la divozione, que a San Nicasio va professar la família Cabrera, o per ambli els motius, jo estimo ser-se xano-xano introduït en Caccamo un algun culte del nostre Sant Gerosolimitano…”. Els Burgio no eren Senyors de Caccamo, però van ser amos d'un casal als voltants de la Ciutat anomenada Caccamo menor, que estenia les seves fronteres amb Termini Imerese, a quatre milles de Caccamo. Referent a això es llegeix en el testament de Roberto El Burgio datat 4 de Juliol de 1230 “…investit antic nunc et pro tempore apunt ejus mortem Dominum Rubertellum…Pheudi et Casalis Caccabi minoris, et de omnibus terris a dicto Casale descendentibus en vallonem usque a confines Hymeram…”. A més, un descendent de la família Burgio, Nicolò El Burgio, va casar amb Leonora Maria Cabrera un temps Senyora de Caccamo. A Sicília el culte de San Nicasio es va difondre de Caccamo, on, com ja dit, havia estat introduït per la família Cabrera la qual ho vanava com a avantpassat i que, volent propagar la glòria del casal, havia constituït Patró de la Ciutat aquell Màrtir que era al temps mateix Protector de la família i, a Caccamo, va assolir l'àpex per mitjà de l'obra del Beato Giovanni Liccio el qual en va fer posar més viva la veneració.

Sent-se desapareguda la devoció, diverses imatges del Sant van ser pintades en les carreteres i en les cases privades de Caccamo, com a certificat d'un acte notarial del 1573, i particularment en l'església a ell dedicada davant de la Ciutat perquè des d'allà pogués protegir tot el poble. Apareix tan clar que San Nicasio va ser el més antic Protector de Caccamo. Nombrosos van ser els miracles que es van veure a Caccamo per intercessió de San Nicasio, entre els quals els alliberaments de la pesta passades el 1575 i el 1624. San Nicasio era a més invocat per obtenir la curació d'una malaltia de l'amb l'anomenada struma o scrofole, i això en va facilitar la difusió de la devoció en tota Sicília. A Caccamo es va constituir tanmateix una Confraria a ell titulada, aprovada el 5 d'Agost de 1596 per l'Arquebisbe de Palerm Diego De Haedo, el qual va reforçar la veneració que els Caccamesi tributaven a San Nicasio, concedint a aquests el 29 d'Agost de 1604 una relíquia del Sant que ell havia trobat sota la pedra de l'altar major de la Catedral de Palerm, on havia estat col·locada alguns anys després de la mort de Guglielmo El Burgio el qual així va escriure en el seu testament datat 4 d'Agost de 1347 ”…i cchiui vogghiu qui miu fighiu Franciscu avissi a fars bona la dunazioni, qui iu fici de la Relíquia de Santu Nicasiu miu parents a l'Església de Palermu, quina Relíquia va ser donada a lu quondam Rubertu de lu Burgiu d'un militi dittu Vestul, de què va ser Cabdills, i Capitanu lu dittu Santu Nicasiu, quannu cummattiu pri la Fiï de Cristu, comu militi dels Spitali de Gerusalemmi…”.

El 17 Ottobre 1609 el Cardenal Giannettino Doria va ordenar com a festa de precepte per la Ciutat de Caccamo la solemnitat de San Nicasio, “concedint a totes aquelles persones que visitaran l'Església de Sant Nicasio en la vigília et festa de dit Santo per insino al tramontar del sol de dita festivitat dies cent de indulgenza més enllà del indulgenza plenària que per La seva Santedat és concedida a dita església”. El 31 Maggio 1625, amb acte oficial prop del notari Pietro Ciuffo, el Clergat, l'Alcalde i els Jurats de Caccamo van triar San Nicasio Màrtir Patró i Protector de la Ciutat, amb vot perpetu de celebrar-ne cada any la festa, a despeses municipals, en la darrera Domenica d'Agost i Dilluns següent (dia aniversari de la traslazione de la relíquia). El 4 Ottobre 1996 l'Arquebisbe de Palerm el Card. Salvatore De Giorgi amb Decret Arxiepiscopal ha reactivat l'antiquíssima Confraria de San Nicasio. El Martyrologium Romanum promulgat el 2001 per La seva Santedat Joan Pau II posa la festa litúrgica de San Nicasio Màrtir al 1° de Juliol “Die 1 iulii - Ptolemaide en Palaestina, sancti Nicasii, equitis Ordinis Sancti Ioannis Hierosolymitani et martyris, aquí en Terrae Sanctae defensione a Saracenis captus et decollatus est”. A Caccamo, més enllà de la festa litúrgica del 1° de Juliol, cada any ve solennizzata la festa de la traslazione de la Relíquia de San Nicasio Màrtir en la darrera Domenica d'Agost i Dilluns següent.

PREGÀRIA

O Gloriós Màrtir i el nostre Patró i Protector Sant Nicasio,

del Cel on gaudeixes l'eterna visió de Déu,

volgi la teva mirada pietosa cap a aquest poble,

cap a aquesta la teva Ciutat de Caccamo i intercedeixes per nosaltres.

Pels mèrits del teu martiri obtingues-nos de Déu la força necessària

per testificar la nostra fe, defensa'ns dels perills de l'ànima i del cos,

sostingues-nos en les malalties, assisteix-nos en les necessitats,

consola'ns en les amargors de la vida i socorre'ns en l'hora de la nostra mort.

O Gloriós Sant Nicasio, prega per nosaltres perquè,

experimentant sempre els fruits del teu patrocini,

podem caminar amb entusiasme a l'encontre de Cristo Vita i Salvació nostra.

Amén.

Autor: Don Francesco Cassata

Font: santiebeati.it