Qui va ser
S. Paolino és venerat a Lucca com protovescovo i màrtir; són nombroses les publicacions que parlen d'ell, del culte i sobretot de la llegenda que ho fa primer bisbe de la ciutat i després del epigrafe del seu sarcòfag. El seu nom és desconegut en el catàleg medieval dels primers bisbes de Lucca i també a les fonts hagiogràfiques i litúrgiques, fins a la segona meitat del segle XIII; el culte és col·legit estretament a una ‘invenció’ de les relíquies, passada en l'església de S. Giorgio el 1261, entre els altres descobriments arqueològics, que ja del segle precedent passaven en aquella església. La llegenda és fruit de la fabulosa ‘passio’ pisana de s. Torpete, que explica de Nerone (37-68), persecutore dels cristians en Pisa, però que presenta també com battezzatore del sant, un presbitero de nom ‘Antonius’ que vivia sobre el mont fora de passada lucchese, anomenat Monte dels Ermitans, perquè seu des de l'alta Edat mitjana dels ermitans toscans. I la investiga i retrobament del sepulcre de l'ermità Antonio, conegut després com infatigable recol·lector dels cossos dels màrtirs, d'ell sepolti sobre el seu mont; va portar al descobriment de la làpida ‘titulus’ del bisbe Paolino, juntament amb els d'altres. El seu sepulcre tanmateix va tenir el solemne reconeixement o invenció molts anys després, el 15 de juny de 1261; la lletra del bisbe de Lucca que acordava de les indulgenze en aquella ocasió reporta les dades de la inscripció, limitant-se a parlar de tres màrtirs, només enumerats per nom: Paolino bisbe i deixeble de s. Pietro apòstol, primer bisbe de Lucca, Severo presbitero i Teobald soldat. Els màrtirs nomenats en aquella ocasió i el mateix Antonio van acabar en l'oblit a tot avantatge de s.
Paolino que en la ‘passio’ elaborada després, va esdevenir primer bisbe i evangelizzatore i patró, malgrat l'antic culte tributat al bisbe local s. Frediano i allò ja donat com a patró de l'Església lucchese a s. Martino, a què era dedicada la catedral. Quan el 1341 va ser renovada l'església de Sant Paolino, aquesta és presentada en els ‘Actes’ com primitiva catedral de Lucca. El culte per s. Paolino, va augmentar en els segles següents; entre el 1518 i 1519 va ser erigida al sant patró, sobre dibuix de Baccio de Montelupo, una més àmplia i rica basílica, on cada any la Magistratura de la República de Lucca, tornava solemnement homenatge al sant en la seva festa del 12 de juliol. El sarcòfag antiquíssim, amb el epigrafe descrivente el retrobament de les relíquies de s. Paolino, de s. Severo i s. Teobald i del reconeixement del 1261, és conservat a Lucca en el Priorat dels ss. Paolino i Donato.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it