Qui va ser
Pier Tommaso (al segle Pierre de Salignac de Thomas) va néixer a França a les Breil, en el Périgord meridional, 1305 aproximadament. Va esdevenir carmelità i procurador general de l'orde el 1345), després mestre de teologia a París el 1349 i regent de l'estudi carmelità d'Avinyó. Des del 1353 va començar, sota la directiva del papa Innocenci VI, una activitat diplomàtica intensíssima, que ho va portar a Nàpols, Venècia i Gènova (1353), a Hongria i a Sèrbia (1355), i després encara a Hongria i a Venècia (1356). Convençut assertore de la unió del món cristià contra els Turcs, va operar activament sigui per la pau entre els estats de l'Occident, sigui per la reconciliació entre Occident i Bizanci, i així doncs entre l'Església grega i l'Església llatina: va ser per consegüent dues vegades a la cort bizantina, el 1357 i després encara el 1359, de Giovanni Paleòleg. Austero i piadós, Pier Tommaso va participar activament també a la vida eclesiàstica: des del 1354 va ser bisbe de Patti, nomenat el 16 de novembre per papa Innocenci VI i després consagrat pel card. Guy de Boulogne, donde va passar a Corones en Morea (1359); va esdevenir de seguida arquebisbe de Creta, per nomenament per part d'Urbano V el 6 de març de 1363, i patriarca llatí de Constantinoble, des del 5 de juliol de 1364. A Orient, esdevingut amic de Pietro Lusignano rei de Xipre i del seu canceller Filippo de Mézières, juntament amb ells va concebre la idea d'una croada, per que la seva predicació va tornar a Occident, tan més que el papa Urbano V ho havia nomenat el seu legat el 1364. Administrador de Bolonya per compte d'Urbano V en el mateix any, hi va fundar la facultat de teologia i va representar el pontífex en importants negociacions amb els prínceps italians. Va participar en la croada del 1365, combatent sota els murs d'Alexandria.
Obligat a retornar a Xipre, hi va morir a Famagusta en el convent carmelità de la ciutat el 6 de gener de 1366. Li són atribuïts el tractat De Immaculata Conceptionis i quatre volums de sermons. Papa Pau V ho va beatificar el 1609 i Urbano VIII ho va canonitzar el 1628. El Martirologio Romano ho recorda el 6 de gener. Els Carmelitans i la diòcesi de Périgueux en canvi en celebren la memòria el 8 de gener.
Font: santiebeati.it