Pietat de la Creu Ortiz

Qui va ser

Bocairente, Valencia, Espanya, 12 de novembre de 1842 - Alcantarilla, Espanya, 26 de febrer de 1916 Espanyola, és la fundadora de la Congregació de les Monges Salesianes del Sagrat Cor de Jesús. El seu carisma és estimar i servir el Cor de Jesús en les nenes òrfenes, en les joves obreres, en els malalts, en els ancians abandonats.

Martirologio Romano: A Alcantarilla prop de Múrcia a Espanya, beata Pietat de la Creu (Tommasina) Órtiz Real, verge, que per amor de Déu es va dedicar amb zelo a l'educació i a la catechesi dels pobres i va fundar la Congregació de les Monges Salesianes del Sagrat Cor de Jesús.

Piedad de la Cruz Ortiz Real, filla de José i de Tomasa, va néixer a Bocairente (Valencia) Espanya, el 12 de novembre de 1842, i va ser batejada l'endemà amb el nom de Tomasa. Era la cinquena de vuit germans. A col·legi es va distingir per la pietat, la constància i el talent en la música, en el brodat i en la recitació. A deu anys va fer la Primera Comunió. Amb mirada retrospectiva ella mateixa narra així els seus sentiments: "Quan vaig rebre per primera vegada la Sagrada Comunió, vaig quedar com anihilada i vaig experimentar com Jesús em cridés a la Vita Religiosa". Aquesta trobada amb Crist en la Eucaristia la va signar per sempre. Tomasa va desitjar ésser del Senyor i viure per ell. Va completar la seva formació humana i espiritual en el Col·legi de Loreto que les Religioses de la Sagrada Família de Burdeos tenien a Valencia. Quan va demanar d'entrar en el noviziato d'aquest Institut, el seu pare, considerant la situació política de l'època i la jove edat de Tomasa, la va obligar a retornar a casa. Tres aspectes van caracteritzar aquesta etapa de la seva vida a Bocairente: l'esperit de pietat i d'oració, la seva dedició a fer del bé als nens pobres, als ancians i als malalts i el compromís en el donar una resposta al que va sentir en el seu íntim el dia de la Primera Comunió. Al final, Tomasa, va pensar de poder realitzar el somni de la seva vida: consagrar-se al Senyor en un convent de Carmelitanes de clausura a Valencia. Tanmateix una malaltia la va obligar a abandonar el noviziato i retornar a la casa paternal. Una vegada restablerta, va tractar de nou d'entrar en un convent de clausura i encara va succeir el mateix. D'aquests esdeveniments, Tomasa va descobrir que Déu no la volia per aquesta carretera. Ella li va demanar de veure clarament quin fos la seva voluntat, i la seva pregària era aquesta: "La teva, Jesús el meu, teva desitjo ésser, tanmateix digues-me on". Amb la certesa de sentir-se anomenada a una vida d'especial consagració, però amb el dubte d'on la volgués Déu, Tomasa es va dirigir a Barcelona. Aquí, després de moltes dificultats, el Senyor va respondre a la recerca vocazionale de Tomasa fent-les viure una profunda experiència mística, en la qual el Cor de Jesús, mostrant-les el seu constato esquerre insanguinato, les va dir: "Mira com m'han posat els homes amb la seva ingratitudine, vols tu ajudar-me a portar aquesta creu?". Tomasa va respondre: "Senyores, si necessites una víctima i em vols, són aquí, Senyores". Aleshores, el Redemptor les va dir: "Fonda, filla la meva, que a sobre de tu i sobre la teva Congregació sempre tendiré misericòrdia". Aquesta experiència va ser determinant per Tomasa, les va donar una tal certesa que mai es va esborrar de la seva ment i del seu cor. D'aquest moment, compreses que Déu les demanava de dar vida a un nou Institut. La demanda ora, era on fundar, on donar una resposta positiva a la invitació de Crist a portar la creu dels més pobres, d'aquells que menys compten en aquest món. El Bisbe D. Jaime Catalá va ser aquell que les va suggerir d'obrir el cor al seu confessore i de fer això que ell les indicava. Amb aquest gest, Tomasa, es va sotmetre amb fe a la jerarquia de l'Església per fer la voluntat de Déu. Les inundacions del riu Segura que el 1884 van destruir els camps de la Múrcia i les poques Congregacions religioses en aquesta zona, la van orientar cap a aquests llocs de major necessitat. En el mes de març, Tomasa, acompanyada per tres postulanti, va partir de Barcelona, cap a Puebla de Soto, a un quilòmetre de Alcantarilla, per fundar aquí, amb l'autorització del Bisbe de Cartagena-Múrcia, la primera Comunitat de les Terciàries de la Verge del Carmen. Els habitants dels camps de la Múrcia encara no s'havien reprès per la tragèdia de les inundacions del 1884, quan sopraggiunse el còlera. Tomasa — que mentrestant havia agafat el nom de Piedad de la Cruz — i les seves Filles, es multiplicaven en l'assistir els infer-m'i les nenes òrfenes en un petit hospital que va cridar "La Providència". Arribaven altres joves, atretes pel mode de viure d'aquelles primeres Terciàries Carmelitanes. La Casa va esdevenir petita, es va haver de comprar la de Alcantarilla. Es va obrir també una nova Comunitat a Caudete ... Tot feia pensar que, al final, Tomasa hagués trobat el lloc on portar a compliment la seva vocació. Malgrat això ... de nou la creu. Era el signe que ella havia demanat per saber que tot allò fosses de Déu: "Fundar en la tribolazione" i el Cor de Jesús ho va concedir abundantment. Per bé que la Verge Maria ocupés un lloc molt important en el cor i en la vida de Tomasa, el seu Carisma era centrat en el Cor de Crist. I ... dibuixi de Déu! Van començar algunes tensions entre les Comunitats de Alcantarilla i Caudete, ja que la Congregació no tenia encara l'aprovació diocesana. En el mes d'agost, les Monges de Caudete es van portar a Alcantarilla i es van agafar les novícies, deixant Mare Piedad sola amb Monja Alfonsa. Van ser dies d'intens dolor. La Fundadora, com sempre, es va refugiar en la pregària, es va prostrar davant del Crist del Consell i aquí va quedar hores i hores inchiodata als seus peus. Sofreix, tanmateix no es parteix, perquè la barchetta de la seva vida era ancorada ben en el Senyor. Una vegada encara va recórrer a la jerarquia eclesiàstica a la recerca d'orientació i de llum. Serà el Bisbe Bryan y Livermore que enviarà Tomasa i la seva fidel companya, Monja Alfonsa, al Convent de la Visitazione de les Salesianes Reials

Font: santiebeati.it