Qui va ser
En una crònica medieval de l'església de Sant Pere de Reggio de l'Emília, es llegeix que el bisbe Azone (segle IX) per concessió de l'emperador Lodovico el Piadós (778-840), va transferir del Apulia a «Curtis Latiana» (als voltants de Mirandola a l'Emilia), el cos del sant presbitero Possidonio. En un lezionario del segle XIII pertanyent a la basílica de San Prospero de Reggio de l'Emília, es llegia que Possidio era de nacionalitat grega i oriünda de Tebes. Des del 1500 en després, contra la tradició medieval, es va començar a parlar de les relíquies del sant Possidio venerades a Mirandola, com les del bisbe de Calama a Numídia, Possidio, deixeble i col·laborador del gran sant Agustí; el qual scacciato de la seva seu de Genseric, rei dels Vàndals, el 437, va anar a exili en el Apulia on va morir i d'aquí en el segle X el seu cos va ser transferit abans a Alemanya i després a Mirandola. Malgrat moltes coincidències no hi ha cap prova que es tracti del mateix personatge, a part del assonanza dels noms. (Passar)
La història de s. Possidonio és una de les que fan comprometre molt els agiografi, pel contrast existent de les poques notícies, la identificació i superposició amb altre sant homònim, la incertesa de les dates; tanmateix tot això és superat per la forta devoció que el poble dels fidels de Mirandola i del seu antic ducat, tenen de segles tributat a aquest sant. En una crònica medieval de l'església de S. Pere de Reggio de l'Emília, es llegeix que el bisbe Azone (segle IX) per concessió de l'emperador Lodovico el Piadós (778-840), va transferir del Apulia (antiga regió d'Itàlia, comprendente Pulla, la Península Salentina i el Beneventano) a ‘Curtis Latiana’ (als voltants de Mirandola a l'Emilia), el cos del sant presbitero Possidonio. En un ‘lezionario’ del segle XIII pertanyent a la basílica de S. Prospero de Reggio de l'Emília, es llegia que Possidonio era de nacionalitat grega i oriünda de Tebes. Des del 1500 en després, contra la tradició medieval, es va començar a parlar de les relíquies del sant Possidonio venerades a Mirandola, com les del bisbe de Calama a Numídia, Possidio, deixeble i col·laborador del gran s. Agustí; el qual scacciato de la seva seu de Genseric, rei dels Vàndals, el 437, va anar a exili en el Apulia on va morir i d'aquí en el segle X el seu cos va ser transferit abans a Alemanya i després a Mirandola. Malgrat moltes coincidències no hi ha cap prova que es tracti del mateix personatge, a part del assonanza dels noms. A Mirandola, la festa de s. Possidonio és celebrada el 16 de maig, al temps del Senyoriu dels Pico (1354-1708), el culte va tenir un notable desenvolupament, actualment és reduït bastant. Possidonia és el femení de Possidonio, no obstant això una santa del mateix nom és compatrona del Municipi de Fanano (Mòdena), però d'ella no es tenen notícies, excepte que d'una traslazione de les relíquies; ha de tractar-se d'una màrtir que les seves relíquies van ser saquejades per les catacombe dels Longobards en el setge de Roma i cabals cap al settentrione d'Itàlia i d'Europa, rebent tanmateix un culte local, aquí on eren deposades.
Font: santiebeati.it