Qui va ser
De s. Reina (en francès Reine) es tenen només poquíssimes notícies, hi pervengono d'un testimoni que es declara ocular; va néixer i va viure a Alise (Gàl·lia), prop de Autun, en el segle III i la mare va morir durant el part, crescuda va abraçar la fe cristiana; se sap que el pare Olibrio pagà, després d'haver tractat estèrilment de convèncer-la a recedere, la va fer empresonar i després decapitar, evidentment era un cap a la Gàl·lia del segle III. El martiri va passar a Alise, el lloc on el cap militar dels Gals Vercingetorige, va ser fet presoner del cap militar romà Juli Cèsar; Reina va acceptar per bé que molt jove els turmenti del martiri, complint una tria ben puntual, va triar de tancar la seva vida terrena, per obrir-ne segurament una millor, que les hauria ofert un regne molt més fulgido i duraturo. En contrast amb les scarne notícies sobre la seva vida, el culte per s. Reina va tenir una difusió enorme, en especial a França, a Borgonya, Alise (Alesia), Flavigny i a Alemanya a Osnabrück; aquestes darreres dues ciutats van ser protagonistes en el segle XVII d'una controvèrsia, perquè cadascuna afirmava de tenir les relíquies de la màrtir, el 1693 el bisbe de Autun va posar fi a la controvèrsia, autoritzant les dues ciutats a exposar cadascuna les seves relíquies. Això que és cert qual abans del 628, Reina era venerada a Alesia i cap al 750 sorgia en aquell lloc una basílica en què es creia fossin les seves relíquies, annexionat hi havia també un monestir; en el 854 les relíquies van ser transportades a Flavigny, on són conservades també les cadenes de la seva prigionia. Va demanar dedicades al seu nom van sorgir gens onsevulla, el culte va arribar al segle XVII també a París, una Confraria fundada el 1604 prop de l'església de s.
Eustachio, porta el seu nom, Ste-Reine. En l'art és representada amb la tradicional palma del martiri, amb la destral amb la qual va ser decapitada i amb les cadenes que la van tenir empresonada. La seva antiquíssima festa religiosa és al 7 de setembre, donada que és reportada encara avui en tots els calendaris.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it