Rut

Qui va ser

La passada setmana havíem introduït el nostre lector en el antifemminismo que pervade algunes pàgines bíbliques i que, com pels textos "violents", és el signe d'una Revelació divina no abstreta, però encarnada en els límits i en les cadenes de la història de les quals voldria lentament alliberar-hi. En aquest mes - que té al centre la solemnitat de l'Assumpció de Maria, és a dir una figura femenina concreta ("cos i ànima"), però gloriosa - voldríem tanmateix mostrar com en realitat en el mateix Antic Testament brillin personatges femenins extraordinaris sigui per humanitat sigui per espiritualitat (ja, mesos fa, vam presentar la "profeta i jutge" Debora). Començarem amb l'esdeveniment d'una estrangera entrada en la comunitat. d'Israel tan íntimament d'esdevenir avantpassada de Davide i del mateix Jesús (Matteo 1,1-6): és Rut del poble de Moab, en Transgiordania. El llibret que en narra l'esdeveniment és una joia literària,tendit en un hebraic perfecte i refinat, "un poema de pau bíblica, patriarcal, nocturna", com deia l'escriptor francès Victor Hugo, que sobre un versetto del text bíblic (3,7) havia construït el 1859 un poema en 22 quartine (tantes quantes són les lletres de l'alfabet hebraic), titulat Booz endormi. L'escena, efectivament, més emocionant és justament l'en què Rut s'acosta al seu futur espòs Booz, adormit sobre el aia on s'havia celebrat la festa de la mietitura de l'ordi... "Cap a mitjanit aquell home es va deixondir, amb un calfred, es va guardar al voltant i aquí una dona li jeia als peus. Les va dir: qui ets? Va respondre: són Rut, la teva servidora; tendeixes el lembo del teu mantell sobre la teva servidora, perquè tu tens el dret del rescat" (3,8-9).

Per comprendre l'escena cal sobresortir a la història originària d'aquesta dona. Aquesta - que el seu nom significa "amiga, companya" - havia casat el fill d'un jueu de Betlemme, emigrat a Moab a la recerca de treball amb la seva dona Noemi (((graciosa", "dolcesa la meva") i dos fills. A la mort del marit, Rut havia decidit de seguir la seva sogra Noemi, també aquesta vídua, que retornava a Betlemme dient-les: "el teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu; on tu morrai, morrò també jo i allà seré sepolta" (1,17). A Betlemme, si les dues dones viuen en misèria espigolant en els camps, resideix tanmateix un ric terratinent, Booz justament, que és parent pròxim del marit difunt de Rut. Hora, per la llei hebraica dita del levirato, ell tindria el deure del "rescat", és a dir de l'agafar en dona la vídua del parent. Però un obstacle es frappone: hi ha un parent més "pròxim" a què pertany aquest dret. Booz ho farà renunciar formalment i, així, en aquella nit serà Rut mateixa a agafar la iniciativa pel matrimoni. Aquell matrimoni de què s'originarà la dinastia davidica. Però el llibret de Rut és meravellós sobretot perquè és pervaso de la tenerezza dels sentiments d'amor i també perquè la narració és tota immergida en la serenità i en la nostàlgia d'un "petit món antic", sobre el fons senzill i pittoresco de la vida de la campanya i dels llogarets.

Autor: Gianfranco Ravasi

Font:

Font: santiebeati.it