Qui va ser
És molt popular i venerat en el Val Camonica, però desgraciadament d'ell no es tenen fiadors notícies històriques. Segons les tradicions locals, recollides per escriptors del segle XVII, era un soldat de l'exèrcit de Carlemany; després de la batalla de Mortirolo va obtenir de l'emperador de retirar-se de l'exèrcit per evangelitzar la vall; de seguida sals sobre el mont de Berzo per fer vida ermitana en una cova, on moros el 6 ag. 796. Per bé que aquesta llegenda, nascuda potser en el segle XIV-XV no tingui cap fonament històric, el culte de Glisente és tanmateix testimoniat almenys des del segle XIII. El 1200, efectivament, existia un altar a ell dedicat en l'església de Bovegno, un tempietto li havia consagrat al nord-Oest de la mateixa localitat, en una zona minera; en un acte de permuta redactat el 1222 és recordada una església de S. Glisente; el 1262 va ser fundada en la mateixa Bovegno una fraglia, o lloc piadós, en el seu honor amb puntuals estatuts. Episodis de la vida de Glisente són representats en els frescos de la parròquia de S. Lorenzo (segle XVI), en aquella església parroquial de S. Maria en Berzo, i en l'a ell dedicada sobre el mont que divideix el territori de Berzo de Bovegno i Collio en Valle Trompia (segle XV). En l'actual església parroquial de Berzo (segle XVII) li ha dedicat un altre altar. En el segle XVII G. va ser inclòs en el Calendari dels sants bresciani i la seva festa va ser establerta al 26 lugl., potser perquè els habitants de Collio (o de Bagolino) van restituir en aquell dia les relíquies del sant que tenien precedentment trafugato. Avui tanmateix aquestes han desaparegut de nou i no se sap on es trobin. La seva festa és celebrada avui tan sols per la parròquia de Berzo en l'església a ell dedicada sobre el mont homònim.
Font: santiebeati.it