Qui va ser
Bretanya, 480 – Llantwitt, Gal·les, † 540 ca. Illtud Farchog neix el 480, és fill d'un príncep bretó, Bican. En joventut els pares ho envien a estudiar prop d'un oncle, sant Garmon, que més trigui serà bisbe de Manaw. Encara que es demostra un òptim estudiant, sobretot en el camp de la literatura, Illtud prefereix a la carretera religiosa la carrera militar. Després d'haver après les arts cavalleresques es posa al servei del cosí, rei Arthur. Rep tanmateix l'oferta d'un lloc en la guàrdia real del rei Pawl de Penychen, en el Gallles, i es trasllada a Nant Pawl. Després d'una trobada quant mai fortunoso amb sant Cadog Illtud decideix esdevenir monjo a Hodnant Valley. És aquí que, amb l'ajuda de l'arquebisbe sant Dyfrig, construeix el monestir de Llanilltud Fawr. En aquest lloc recull al voltant de si diversos monjos. D'aquí sortiran molts dels sants gal·lesos. Segons Alguns Illtud mor a Britània, però les seves relíquies sembla siguin custodiades en l'església de Llanilltud Fawr. (Passar) Martirologio Romano: En el monestir de Llanilltud Fawr a Gal·les, santa Iltuto, abat, fundador d'aquest cenobi, en el qual la fama de la seva santedat i de la seva insigne doctrina va recollir molts deixebles.
No és fàcil districarsi entre els tants noms, difícils a pronunziarsi, que concerneixen persones i llocs, bretons i gal·lesos, que es troben en el conte de la vida de s. Iltuto abat. D'altra banda cal dir, malgrat que s. Iltuto gaudeixi de gran fama entre els sants de Gal·les, d'ell no se sap gairebé res segur; no existeixen ‘Vitae’ pròpies, que en parlin i les fonts més antigues no tenen valor històric. És esmentat per primera vegada, en l'antiquíssima ‘Vita’ de sant Sansone de Dol, escrita el 610 ca., on es llegeix que Sansone (Samson), abans de partir per Ynys Pir, a l'illa de Caldey, havia estat deixeble de l'il·lustre ‘mestre dels Britanni’ Iltuto, en la seva abadia de Llantwitt. Iltud Farchog, va néixer el 480 a Bretanya, fill del príncep bretó Bican; com era costum, els pares es van encarregar de donar-li educació i formació adequada i ho van enviar a estudiar prop d'un oncle, sant Garmon, que de seguida serà bisbe de Manaw. Una següent ‘Vita’ de s. Iltud, escrita en el segle XII d'un religiós dels Chierici Regulars, proveeix notícies mancades de valor cert, però que van ser cregudes desgraciadament i així van venir tramandate, precisament aquesta ‘Vita’ és una recollida de prodigis llegendaris, que van veure protagonista el sant abat. En el text, santa Iltud Farchog és descrit com un òptim estudiant, excel·lent en el camp de la literatura, però després va preferir la carrera militar en canvi que la carretera religiosa; prossegueix el text, que després d'haver après les arts dels cavallers, el jove es va posar al servei del cosí, rei Arthur, ricevé després l'oferta d'un lloc en la guàrdia real del rei Pawl de Penychen, a Gal·les i es va traslladar així doncs a Nant Pawl. Però el Senyor va decidir diversament, Iltud després d'una trobada provvidenziale amb l'abat gal·lès sant Cadog, va canviar vida i va voler esdevenir monjo a Hodnant Valley. La susdita ‘Vita’, cita també que Iltud s'havia casat, per deixar després la dona en un mode de biasimare per fer-se monjo; però l'existència de la dona és poc probable i de totes maneres no provada. Esdevingut monjo, Iltud, amb l'ajuda de l'arquebisbe sant Dyfrig, va construir el monestir de Llatwitt Fawr, en el Glamorganshire; monestir que després agafarà en el temps el seu nom, Llaniltud Fawr. Com moltes altres abadies del temps, va esdevenir un centre d'espiritualitat molt famosa, els seus monjos provenien de les regions de l'actual Gran Bretanya, però també de la Bretanya francesa, on després retornaven després d'un cert nombre d'anys, difonent l'espiritualitat, el saber i la civilització en tota Europa, sovint fundant a la seva vegada nova abadies; va ser el típic afirmar-se del monachesimo, en el període obscur de l'Edat mitjana, que entre altres va tenir el mèrit de salvar, conservar i reproduir, el patrimoni escrit, de la civilització clàssica i romana. Entre els deixebles de l'abat Iltud, el més cèlebre va ser sant Sansone de Dol (485 - †565) que havia estat monjo a Llantwitt i aquí ordenat sacerdot, abans de deixar l'amic-mestre per l'illa de Caldey; entre els diversos sants gal·lesos procedents de Llantwitt, hi va haver també s. Paolo de Leon, company de Sansone Santa Iltuto va ser sense altre home de gran doctrina i dons espirituals, efectivament en la ‘Vita’ de s. Sansone, es narra que va cridar els dos abats Isanus i Atochius, i conscient de la seva pròxima fi, va predir a Atochius de seguida després de la mort el paradís i a l'altre els patiments del purgatori, a causa de la seva avarícia. Va renyar més vegades Sansone pels excessius dejunis que feia; l'estreta amistat amb el deixeble Sansone, va suscitar la gelosia de dos nets del sant abat, també aquests monjos, que van temptar sense èxit d'enverinar-ho. Sobre la mort del sant hi ha discordances, la ‘vida’ de s. Sansone reporta que Iltud va morir en el monestir de Llantwitt el 540 ca. i aquí sepolto; següents contes afirmen en canvi, que ell era bretó d'origen i així doncs va retornar a Bretanya per morir-vos; l'església bretona de Landelbearon afirma de posseir la relíquia de la seva calavera; el culte és difós sigui a Gal·les, on va demanar i pous porten el seu nom, sigui a Bretanya on probablement va transcórrer del temps amb Sansone, esdevingut bisbe de Dol, justament a la Bretanya francesa. La festa litúrgica del sant abat fundador Iltuto, se celebra el 6 de novembre. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2006-10-10
Font: santiebeati.it