Qui va ser
† 415 sobre San Maruta, bisbe, restablerta la pau en l'església, presiedette el concili de Seleucia, va reconstruir les esglésies destruïdes durant la persecució del rei Sabor i va recollir les relíquies dels sants màrtirs de Pèrsia i les va deposar a la ciutat la seva seu episcopal, anomenada després Martiropoli, és a dir ciutat dels màrtirs.
Martirologio Romano: En el regne de Pèrsia, sant Marúta, bisbe, que, restablerta la pau per l'Església, presiedette el Concili de Seleucia, va restaurar les Esglésies de Déu desplomades durant la persecució del rei Sabor i va col·locar les relíquies dels màrtirs de Pèrsia a la ciutat seu del bisbe, de llavors ençà anomenada Martiropoli.
San Maruta va ser bisbe de Mayferkqat, ciutat siriana entre el riu Tigris i el llac Van, als límits del regne de Pèrsia, zona en què els cristians subifano freqüentment agressions. Quan el 399 ascensions al tron Yezdigerd I, Maruta es va portar a Constantinoble per demanar a l'emperador Arcadio d'intercedir prop del nou sobirà en favor dels cristians perseguits. La seva apel·lació va quedar tanmateix inascoltato, en quant la cort era compromesa ja a resoldre la qüestió de l'exili de San Giovanni Crisostomo. Va ser tanmateix realment aquest darrer a interessar-se en primera persona de la difícil situació de Maruta, demanant a Santa Olimpia, la seva amiga, d'anar a fer-li fisita preocupat del fet que ell no li hagués respost a ben dues lletres. El Crisostomo les va escriure: “Tinc urgentment necessitats d'ell per les qüestions perses. Intenteu descobrir quin succeït hagi obtingut en la seva missió. Si és restio a posar-ho per inscrit, que em comuniques l'èxit per mitjà de vosaltres. No tardeu en la temptativa de trobar-ho”. Maruta es va portar de persona a la cort del rei per intentar obtenir el seu suport cap als cristians i en la delicada missió fonamental van resultar els seus coneixements mèdics que li van permetre ocupar el sobirà de violentes migranyes. Els sacerdots zoroastrianti, preocupats que això pogués induir el rei a convertir-se al cristianisme, escogitarono el mode per desacreditar Maruta als seus ulls: van amagar un home sota el paviment del temple, que quan el rei va entrar en el temple pel culte va aparèixer de la nul·la i va cridar: “Envieu carrer d'aquest lloc sant aquell que, empiamente, creu a un sacerdot dels cristians”. Yezdigerd va quedar impressionat i es va decidir a scacciare Maruta, però aquests li va mostrar la trapa amagada per què l'impostor era comparegut. El sobirà va agafar així a tolerar el cristianisme en el seu regne, lluny tanmateix del convertir-se per ésser un nou Constantí. Durant aquest període de treva, Maruta va poder dedicar-se a la reconstrucció de moltes esglésies precedentment destruïdes sota les persecucions convocades pel rei Sabor. Va compilar a més els “Actes” d'aquelles feroces persecucions i va recollir una innumerable sèrie de relíquies que van merèixer a la ciutat el nom de Martiropoli, encara avui seu episcopal. Va compondre a més molts himnes en honor dels màrtirs, encara en ús en el ritu siríac. Maruta va morir cap al 415 i realment en aquell període va esclatar una nova onada de persecucions. Per carrer dels nombrosos escrits a ell atribuïts, va ser honrat com el principal doctor de l'Església siríaca.
Font: santiebeati.it