Qui va ser
Després que més de setze segles encara avui Pontremoli recorda solemnement el primer evangelizzatore de la zona, San Geminiano: l'esperit missioner que ho va empènyer a valicare els Apenins tosco-emilià li ha merescut en els segles d'ésser electe com celeste patró de la ciutat. Estudis recents col·loquen el seu episcopat a Mòdena entre el 342-44 i el 396 ca., on va succeir al bisbe Antonio per unànime designació per part dels seus conciutadans. En presa a temor va fugir per sostreure's al greu deure, però ben aviat va ser assolit i va haver de plegar-se al voler diví. El seu govern va ser particularment fecund: l'entera ciutat es va convertir al cristianisme i els temples pagans van ser consagrats al nou culte, conformement al clima del segle IV que va veure l'emperador Teodosi I proclamar el cristianisme religió oficial i desterrar el paganisme. Geminiano va ser home de pregària i de gran pietat, recordat a més pel seu poder sobre els dimonis. La tradició vol per consegüent que la seva fama hagués arribat fins a la cort de Constantinoble, si es va portar per ridonare la salut a la filla de l'emperador Gioviano. Amb cada probabilitat el sant bisbe modenès és realment aquell Geminiano que el 390 va presenciar al concili dels bisbes de la Itàlia septentrional, presidit per Sant Ambrogio ones condemnar l'heretge Gioviniano. En la lletra sinodal del gran pastor milanès al papa Siricio entre les subscripcions dels bisbes es llegeix efectivament: "antic jussu Dòminos Episcopi Geminiani, ipso praesente, Aper presbiter subscripsi". El reconeixement de les seves relíquies, datada el 1955, ha permès constatar que el sarcòfag, que tot el dia les conté, és indubtablement l'en què originàriament va ser deposat el cos del sant després del seu naixement al Cel.
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it