Santa Adelaida de Borgonya
Reina d'Itàlia, emperadriu del Sant Imperi Romà i Santa
Qui va ser
Nascuda el 931 per Rodolfo, rei de Borgonya, i de Berta, filla de Burcardo, duc de Suàbia, Adelaide a l'edat de sis anys queda òrfena de pare i el 947 esposa Lotario, rei d'Itàlia. Quedada vídua després de només tres anys de matrimoni, és perseguida i posada en presó de Berenguer II de Friül, que s'havia apoderat del regne d'Itàlia, sent-se ella rebutjada de casar-ne el fill. Alliberada per Otó I, ho casarà i en tindrà tres fills, entre què el futur Otó II. El 962 papa Joan XII la corona unitamente al seu marit Otó I. Després de la mort d'aquests exercita la tutela del menor d'edat Otó III, el seu net, aguantant l'imperi. Atenta als darrers i als indigents, Adelaide és en estretes relacions amb el moviment de reforma de Cluny, especialment amb els abats Maiolo i Odilone, el qual en compon la «Vita». Construeix esglésies i monestirs, beneficando particularment els cenobis de Peterlingen, San Salvatore de Pavia i Selz. En aquest darrer monestir benedictí, d'ella fundat prop d'Estrasburg, Adelaide es retira fins a la mort el 999. Aviat venerada com a santa a Alsàcia, és canonitzada per Urbano II el 1097.
Etimologia: Adelaide = del noble aspecte, de l'antic alemany
Font: santiebeati.it