Qui va ser
La història de les màrtirs Fosca i Maura, segons els agiografi, va col·locada durant la persecució de Decio, en el segle III. Segons la narració d'una antiga «passio», la jove Fosca, filla de pares pagans de Ravenna, a quinze anys confidò a la nutrice Maura el desig d'esdevenir cristiana. Junts es van portar del sacerdot Ermolao que les va educar a la fe i les va batejar. A nul·la van valer les temptatives del pare de fer recedere la filla d'aquest pas. Fosca va ser denunciada al prefecte Quinziano, però els homes enviats a aturar-la la van trobar amb un àngel i no van aconseguir en el seu intent. Així doncs Fosca i Maura, presentades espontàniament a Quinziano, van ser processades, cruelment torturades i per fi decapitades el 13 de febrer. Els seus cossos van ser llençats en mar o, segons altres versions, raptats per mariners i transportats a Tripolitània on van tenir sepultura en les coves prop de Sabratha (avui Saqratha). Molts anys més tardans, ocupada la regió dels Àrabs, un cristià de nom Vitale per divina inspiració va reportar les relíquies a Itàlia, a l'illa de Torcello, en la llacuna veneciana, on va ser erigida una església en honor de les dues màrtirs. (Avv.) Etimologia: Fosca = fosca, bruna, del llatí Emblema: Palma
La passio d'aquestes dues santes explica que Fosca, nascuda per una família pagana de Ravenna, quindicenne es va sentir empesa a fer-se cristiana. En va parlar amb la nutrice Maura i conjunt es van portar del capellà Ermolao que les istruì i les va batejar. A nul·la van valer les temptatives del pare Siroi per induir la filla a retornar a la religió dels pares. Fosca va ser denunziata al prefecte Quinziano, però els soldats enviats a aturar-la la van trobar amb un àngel i no van aconseguir en el seu intent. Així doncs Fosca i Maura, presentades espontàniament a Quinziano, van ser processades, cruelment torturades i per fi decapitades el 13 de febrer. Els seus cossos van ser llençats en mar o raptats per mariners i transportats a Tripolitània on van tenir sepultura en les coves prop de Sabratha (o. Saqratha). Molts anys més tardans, ocupada la regió de "Derfidi pagans" (els Àrabs), un cristià de nom Vitale per divina inspiració va reportar les relíquies a Itàlia, a l'illa de Torcello, en la llacuna veneciana, on va ser erigida una església en honor de les dues màrtirs. La passio no ofereix elements cronològics, però els agiografi posteriors, ratificats pel Martirologio Romano, consideren que el martiri hagi passat durant la persecució deciana, suposant que el prefecte Quinziano sigui el mateix "consularis provinciae Siciliae" de què va ser martiritzada s. Agata. El Lanzoni reté tals Actes no anteriors al segle XIV i mancats de cada fiabilitat: aquests calquen motius de la passio de s. Agata i de la dels ss. Fermo i Rustico, i no tenen altre objectiu que el de donar un nom i una història a unes relíquies de suposats màrtirs raptades i portades en pàtria dels naviganti venecians. De tota manera és absolutament d'excloure's que aquestes suposades santes puguin haver estat martiritzades a Ravenna, on les fonts antigues no coneixen altre màrtir que Apollinare. Algunes observacions sobre aquestes conclusions del Lanzoni: abans de res dicta passio és segurament anterior al segle XIV: efectivament la reporten dos codd. del segle XIII i, més breument, un fins i tot del segle XII. Que les relíquies després hagin vingut a Torcello d'Àfrica és confirmat també pels dos noms, Fosca i Maura, usats aleshores a Itàlia com a adjectius per indicar individus africans: i això ens assegura una vegada de més que les màrtirs de què es va creure de trobar les relíquies eren anònimes en un primer temps, i així doncs desconegudes. Pel que fa a la relació amb Ravenna, considero que aquest tingui un origen simplement "arquitectònic": l'esglesiola de S. Fosca, que constitueix un grup unitari amb la basílica i amb el battistero de Torcello, és el més antic monument venecià que s'inspiri tan visiblement al gust bizantinoravennate (que va esdevenir després una de les determinants d'aquell venecià) de poder fer pensar amb gran probabilitat a un seu arquitecte procedent de l'Exarcat. La semblança (encara que en escala reduïda) d'aquell monument amb el S. Vitale de Ravenna i la compareguda justament del nom Vitale en la passio com el d'aquell que va portar sobre la llacuna els cossos sants no fa que confirmar aquesta hipòtesi. Hora, tal esglesiola és justament del segle XII, com la més antiga còpia de la passio. Autor: Giovanni Lucchesi Fonte:
Font: santiebeati.it