Sàtir de Milà

Qui va ser

Urani Sàtiro va néixer probablement a Roma o a Treviri entre el 330 i el 332 després de Crist, precedit per la germana Marcellina i del germà Aurelio Ambrogio. Després dels estudis literaris i jurídics, de la mateixa manera del germà, li va haver assignat el govern d'una província, de la qual no és pervenuta la denominació. El 374, Ambrogio va ser aclamat bisbe de Milà. Satiro ho va assolir per ajudar-ho en l'administració dels béns eclesiàstics, a més de per defensar Marcellina, que havia consagrat a Déu la pròpia virginitat, i seguir els interessos de la seva família. De tornada d'Àfrica, en un període no precisat, Satiro va fer naufragi sobre les costes de Sardenya. Abans que la nau s'infringís contra els esculls, esglésies amb insistència als companys de viatge de poder rebre un fragment de Eucaristia: ho va fer llegar a un mocador, que es va embolicar al coll, així doncs es va llençar en mar. Va demanar així doncs de rebre el Bateig, perquè era encara catecumeno, però va saber que el bisbe a què s'havia dirigit no era en la comunió catòlica. Va decidir així doncs de rimandare fins que no hagués trobat un bisbe fidel als ensenyaments de l'Església. Una vegada batejat, Satiro no va viure encara molt llargament: va morir efectivament a Milà cap al 378. Ambrogio va recitar en el seu honor dos discursos fúnebres i va voler enterrar-ho prop del sepulcre del màrtir Vittore, en el que ha esdevingut després conegut com el sacello de San Vittore en Ciel d'Oro, en la basílica que va ser dedicada a santa Ambrogio. Avui les seves restes mortals són venerats sempre en la basílica de Sant Ambrogio, però en una urna posada en la primera capella a la dreta.

El seu culte és testimoniat almenys pel segle IX, mentre al segle X sobresurten alguns calendaris i llibres litúrgics de la diòcesi de Milà, en el quals la seva memòria és indicada al 18 de setembre. En un segon moment, ha estat traslladada al dia precedent.

Patronato: Patró dels sagristans de l'Arxidiòcesi de Milà

Emblema: Ostensorio o pisside

Font: santiebeati.it