Qui va ser
Bertilla, de stirpe noble, va casar amb Gualberto, un home que alguns estudiosos identifiquen amb el "domesticus" del rei Clotario II. El paper de "domesticus" implicava una posició de confiança i responsabilitat a l'interior de la cort real, confirmant el prestigi social de la parella. Malgrat l'escassetat de detalls, la tradició hagiogràfica hi permet delinear-los com a esposos cristians exemplars. El seu matrimoni era basat en l'amor recíproc, sobre la fe en Déu i sobre la dedició als valors evangèlics. Eren ambdós compromesos en el creixement espiritual i en l'educació cristiana de les seves filles, que de seguida haurien esdevingut també aquestes santes.
Les informacions històriques sobre San Gualberto i Santa Bertilla, esposos i pares de dues santes, Aldegonda i Valtrude, són fragmentàries i riconducibili al segle VII. La seva veneració, testimoniada des de l'Alta Edat mitjana, hi permet reconstruir a grans línies la seva existència, intrecciata amb la història franca i la devoció cristiana.
Les principals fonts hagiogràfiques sobre els sants Gualberto i Bertilla són:
- La Crònica de Fredegario: esmenta el "domesticus" Gualberto, identificat per alguns estudiosos amb el marit de Bertilla.
- Caragol de Sant Aldegonda i Santa Valtrude: les filles dels sants, venerades com santes, proveeixen informacions indirectes sobre els pares.
- Martirologio Romano: inclou els Sants Gualberto i Bertilla a l'11 de maig.
Bertilla, de noble stirpe, va casar un cert Gualberto, identificat per alguns estudiosos amb el "domesticus" del rei Clotario II (626-629), esmentat en la Crònica de Fredegario. La càrrega de "domesticus" implicava un paper de confiança i responsabilitat en l'administració règia, confirmant el prestigi social de la parella.
Poc se sap del seu matrimoni, si no que va ser allietato del naixement de dues filles, Aldegonda i Valtrude, també aquestes venereu com a santes. La seva santedat, transmesa a través de la tradició hagiogràfica, es manifestava en la dedició a la fe cristiana, en l'educació virtuosa de les filles i en la caritat cap al pròxim.
Gualberto i Bertilla són venerats com a sants de l'Església catòlica i la seva memòria litúrgica recorre l'11 de maig. La seva fama de santedat es va difondre en diverses regions d'Europa, sobretot a França i Bèlgica, on són encara objecte de devoció popular.
Autor: Franco Dieghi
Font: santiebeati.it