Qui va ser
† Filadèlfia (actual Amman, Jordània), 303 S ebbene la seva veneració fos confinada inicialment a l'Orient, la figura dels dos Santi expressa l'heroisme cristià i de subversió social en l'època fosca de les persecucions de Massimiano. Zenó, oficial romà de Filadèlfia, empès per una fe incrollabile i de la crueltat infligida als seus correligionari, tria de sfidare el poder imperial distribuint els seus béns i alliberant els seus esclaus. Un d'aquests, Zena, decideix seguir el seu amo en el seu destí de martiri, demostrant una lleialtat extraordinària i una sincera adhesió al missatge cristià. La seva pública abjura dels ídols i la professió de fe davant del governador els condemnen a tortures i per fi a la decapitació. La seva història, narrada amb èmfasi en el Martirologio Romano del Cardenal Baronio, testifica la força dirompente de la fe cristiana, capaç de superar les barreres socials i de generar un lligam indissoluble entre un amo i el seu esclau, units en la comuna lluita per la veritat.
El culte per s. Zenó i s. Zena, va quedar desconegut a l'Occident cristià, fins que el cardenal Cesare Baronio (1538-1607), estensore del “Martirologio Romano”, els va inserir en la seva obra al 23 de juny, basant-se en notícies tretes d'algun Sinassario bizantí. El conte de l'esdeveniment del martiri dels dos sants màrtirs, Zenó oficial de l'exèrcit imperial i Zena el seu esclau, posa en risalto més enllà de la gran fe cristiana que ambdós professaven, també la gran devoció de l'esclau cap al seu bon amo. En un món on els esclaus eren tractats i considerats com a bèsties d'usar i dominar, el sorgir d'un sentiment de fidelitat d'una banda i de comprensió i bondat de l'altre, era bastant rar però també així eclatante, tant d'arribar fins a nosaltres, a indicar una convivència possible entre capes socials oposades, il·luminada sobretot per la llum de la fe en Cristo Jesús. Zenó era originari de Filadèlfia (l'antiga Rabbat Ammon, capital dels Amonestats; actual Amman capital de Jordània), i exercitava la professió de les armes, era cristià convençut i quan es va desencadenar la persecució de Massimiano (250-310), emperador romà d'origen pannonica, creat ‘Cèsar’ de Dioclecià el 285 i ‘August’ el 286, Zenó vist morir centenars d'inermes cristians, sorretti i consolats per la fe, va voler seguir el seu destí i no quedar amagat. Així doncs va distribuir els seus béns als pobres i va alliberar tots els seus esclaus; després va decidir portar-se prop del Governador de Jordània. Però un dels seus esclaus de nom Zena, que d'alguna manera havia conegut el Cristianisme en la casa del seu amo, va rebutjar de deixar-ho i va partir amb ell. Arribat davant del governador, Zenó es va posar a contestar l'absurditat del culte als ídols i preses a il·lustrar la nova filosofia de vida del cristianisme; va bastar això per desencadenar la còlera del funcionari imperial romà, que ho va fer empresonar, infligint-li diverses tortures. L'esclau Zena va anar a trobar-ho en presó i besant-li les cadenes, ho va suplicar de no deixar-ho només i no va voler anar-se'n, associant-se als seus turmentes i a la seva sort. Van ser, aquest cop junts, encara interrogats i estimulats a fer apostasia de la nova religió, però tenint aquests encara rebutjat, van ser sotmesos de nou a tortures i per fi van morir decapitats. El culte pels dos màrtirs de Filadèlfia, es va difondre a Orient; a Constantinoble la seva festa se celebrava el 22 de juny en l'Església de Sant Jordi màrtir, en el barri de la Cypriara.
Font: santiebeati.it