Què diu la Bíblia sobre abraham isaac?
24 versets sobre abraham isaac, ordenats per rellevància.
- Hebreus 11:17-19
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.
- Gènesi 22:1-19
Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: —Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens. Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. J
- Gènesi 21:1-7
El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
- Gènesi 24:1-67
Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns: —Posa la teva mà sota la meva cuixa i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela. L’administrador li va preguntar: —Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir? Abraham li respongué: —Gua
- Gènesi 17:19
Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança.
- Jaume 2:21
Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar?
- Gènesi 17:1-27
Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre
- Gènesi 26:1-5
Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d’Abraham. Isaac se’n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus. El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir: —No baixis a Egipte. Queda’t al país que jo et dic. Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Gènesi 22:2
Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.
- Gènesi 18:1-15
El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És pe
- Romans 9:7
ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
- Hebreus 11:19
Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.
- Gènesi 17:15-21
Després, Déu digué a Abraham: —A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis. Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» I va dir a Déu: —Ja estaré content que visqui Ismael. Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. Pel que fa a Ismael, també he esc
- Gàlates 4:28
Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac.
- Gènesi 15:6
Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.
- Gènesi 22:12
L’àngel li va dir: —No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
- Gènesi 22:5
Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
- Gènesi 21:12
Però Déu li va dir: —No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
- Mateu 1:2
Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans;
- Gènesi 25:19-26
Aquesta és la història d’Isaac, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac. Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia: —Per què m’ha de passar a mi una cosa així? Anà, doncs, a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: —Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes.
- Gènesi 22:9
Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.
- Gàlates 3:16
Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist.
- Èxode 6:3
Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a “Déu totpoderós”, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom, que és “el Senyor”.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.