La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre abraham?

24 versets sobre abraham, ordenats per rellevància.

  1. Gènesi 12:1-20

    El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps

  2. Gènesi 15:6

    Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.

  3. Gènesi 17:1-27

    Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre

  4. Hebreus 11:17

    Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses

  5. Gàlates 3:29

    I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa.

  6. Hebreus 11:8

    Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava.

  7. Gàlates 3:6-9

    D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia . Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient.

  8. Gènesi 22:2

    Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.

  9. Hebreus 11:19

    Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.

  10. Gènesi 21:2

    Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.

  11. Gènesi 22:17

    que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.

  12. Joan 8:58

    Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo soc.

  13. Gènesi 18:1-16

    El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És pe

  14. Gènesi 25:7

    Abraham va viure cent setanta-cinc anys.

  15. Gènesi 15:5

    Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.

  16. Gènesi 25:8-10

    Va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç, i es va reunir amb els seus. Isaac i Ismael, fills d’ell, el van enterrar a la cova de Macpelà, davant de Mambré, en el camp que havia estat de l’hitita Efron, fill de Sóhar. Abraham havia comprat aquest camp als hitites. Allà va ser enterrat amb la seva muller Sara.

  17. Gènesi 22:5

    Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.

  18. Apocalipsi 1:1

    Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,

  19. Gènesi 12:3

    Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.

  20. Mateu 1:1-25

    Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; Jessè va ser el pare de David, el rei. David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà

  21. Gènesi 13:1-18

    Abram va pujar d’Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell. Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Se n’anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai, al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor. Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pa

  22. Gènesi 22:8

    Abraham li respon: —Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts.

  23. Gènesi 12:7

    El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.

  24. Gènesi 22:12

    L’àngel li va dir: —No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics