Què diu la Bíblia sobre adoració apropiadament?
24 versets sobre adoració apropiadament, ordenats per rellevància.
- Malaquies 2:17
Les vostres enraonies cansen el Senyor. I vosaltres pregunteu: «Com demostres que el cansem?» Doncs bé, el canseu quan dieu que ell mira amb bons ulls els qui fan el mal i es complau en gent d’aquesta mena. O també quan pregunteu: «On és el Déu que fa justícia?»
- Hebreus 3:7
Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu ,
- Romans 8:1-39
Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. Els qui segueixen els desigs ter
- Apocalipsi 13:1-18
Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l
- 1 Joan 2:2
Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.
- 1 Joan 1:1-10
Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem de la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vista i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, el qui estava amb el Pare i se’ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres, que tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. I escrivim tot això perquè la nostra joia sigui completa. El mi
- Hebreus 12:1-29
Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar al goig que li era proposat, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixar
- Hebreus 6:4-6
N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a la ignomínia.
- Hebreus 4:1-16
La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi. En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, ja que, parlant del
- Mateu 5:1-48
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. »Feliços els humils, perquè posseiran la terra. »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. »Feliços els compassius, perquè seran compadits. »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. »Feliços els perseguits pel fet de ser ju
- Sofonies 1:1-3
Paraula del Senyor comunicada a Sofonies, fill de Cuixí, fill de Guedalià, fill d’Amarià, fill d’Hizquià, en temps de Josies, fill d’Amon, rei de Judà. «Faré una gran collita de tot el que hi ha sobre la terra. Ho dic jo, el Senyor. Recolliré homes i bèsties, els ocells del cel i els peixos del mar, i, juntament amb els malvats, tot el que és ocasió d’escàndol. No deixaré ningú en tota la terra. Ho dic jo, el Senyor.
- Abdies 1:1-21
Missatge revelat a Abdies. Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom. Hem sentit aquest missatge del Senyor, i un enviat el porta a les nacions: «Sortim, sortim a combatre contra Edom!» Diu el Senyor: «Jo et faré el més petit dels pobles, el més menyspreable de tots. La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?” Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor. Si de nit t’arriben lladres, si ve gent que t’espolia, com podries quedar tranquil? ¿No és c
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- Apocalipsi 20:1-15
Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la para
- Apocalipsi 16:1-21
Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels: —Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu. El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes. El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. Llavors vaig sentir l’àngel de l
- Apocalipsi 12:1-17
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am
- Judes 1:3
Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Hebreus 6:11-12
Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi. No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.
- Filipencs 3:5
circumcidat el dia vuitè, soc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu;
- Gàlates 3:26-28
Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Gàlates 2:1-10
Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m’hi vaig emportar també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge. Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subj
- Gàlates 1:18-19
Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.
- Gàlates 1:14
i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.