Què diu la Bíblia sobre afermant el vostre matrimoni?

1. 1 Pere 3:1-6

   Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara

2. Hebreus 13:4

   Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.

3. Efesis 6:1-4

   Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra. Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.

4. Efesis 5:1-33

   Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu.

5. Romans 12:1-21

   Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. En un cos hi ha mol

6. Joan 18:1-40

   Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús

7. Lluc 23:20-43

   Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaven: —Crucifica’l, crucifica’l! Per tercera vegada Pilat els digué: —Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se. Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com el

8. Lluc 23:1-24

   Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. I van començar així la seva acusació contra ell: —Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei. Pilat el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: —Tu ho dius. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: —No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. Però ells insistien: —Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí. Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home e

9. Nombres 1:1-54

   El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué: —Tu i Aaron feu el cens de tota la comunitat d’Israel per clans i llinatges, registrant un per un el nom de tots els homes. Compteu, distribuïts en batallons, tots els homes de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit. Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu. Aquests són els noms dels qui us ajudaran: »Per la tribu de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. Per la de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. Per la d

10. Gènesi 39:1-23

    Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus

11. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics