Què diu la Bíblia sobre aigua des de rock?

1. Èxode 17:6

   Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure. Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel,

2. 1 Corintis 10:1-4

   Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist.

3. Nombres 20:1-29

   El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. El poble discutia amb Moisès. Li deia: —Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes n

4. Èxode 17:1-7

   Tota la comunitat dels israelites va partir del desert de Sín, seguint les etapes indicades pel Senyor. Van acampar a Refidim, però no hi van trobar aigua per a beure. Llavors el poble es posà a discutir amb Moisès i li deia: —Dona’ns aigua per a beure. Moisès els va replicar: —Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor? Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia: —Per què ens has tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar? Moisès va clamar al Senyor: —Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me. El Senyor respong

5. Èxode 16:1-36

   Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. El Senyor va dir a Moisès: —Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell d

6. Joan 4:13-14

   Jesús li respongué: —Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.

7. Lluc 24:27

   Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

8. Èxode 32:1-35

   El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. Aaron els respongué: —Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: —Aquests són

9. Joan 4:10

   Jesús li respongué: —Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.

10. Josuè 4:1-24

    Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: —Escolliu dotze homes, un per cada tribu, i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit. Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu, i els digué: —Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel, per fer-ne un monument. Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifi

11. 1 Pere 1:10-12

    Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia destinada a vosaltres. Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. Els fou revelat que el missatge del qual eren servidors no era per a ells, sinó per a vosaltres; ara us l’han anunciat els qui us han predicat l’evangeli, guiats per l’Esperit Sant enviat des del cel: aquest és el missatge que els àngels es deleixen per contemplar.

12. Hebreus 4:1-16

    La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi. En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, ja que, parlant del

13. Mateu 24:35

    El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

14. Mateu 6:1-18

    »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les

15. Isaïes 1:1-31

    Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra

16. Josuè 17:15

    Josuè respongué: —Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes.

17. Deuteronomi 34:1-12

    Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Neftalí, d’Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar. Llavors el Senyor digué a Moisès: —Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. Te l’he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs. Moisès, servent del Senyor, va mori

18. Nombres 12:1-16

    Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. Deien: —¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres? El Senyor ho va sentir. De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria: —Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament. I ells van anar-hi. Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, j

19. Nombres 10:1-36

    El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. Per a convocar la comunitat es

20. Èxode 25:1-31

    El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: —Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent de bona voluntat que hi vulgui contribuir. Recolliu or, plata, bronze, llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d’escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d’ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d’acàcia, oli per al canelobre, perfums per a l’oli de la unció santa i per a l’encens aromàtic, pedres d’ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l’efod i al pectoral. Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar enmig d’ells.

21. Èxode 24:1-18

    El Senyor va dir a Moisès: —Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i adoreu-me des de lluny. Però només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s’hi poden acostar, i el poble no ha de pujar-hi. Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu: —Complirem tot el que el Senyor ha dit. Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d’Israel. Després va manar als jove

22. Èxode 19:1-25

    El primer dia del tercer mes després de la sortida d’Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: —Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d’Israel: “Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva her

23. Èxode 15:22

    Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua,

24. Gènesi 1:1

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics