Què diu la Bíblia sobre aliances?
24 versets sobre aliances, ordenats per rellevància.
- 2 Corintis 6:14
No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?
- Proverbis 27:17
El ferro és igual al ferro, i un home és igual a un altre.
- Isaïes 31:1-9
Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor. Però ell sap prou el que fa: ha convocat el desastre i no retira l’amenaça. S’alçarà contra el partit dels qui fan el mal i contra aquells malèfics a qui es demana socors. Els egipcis són homes, i no déus; els seus cavalls són de carn i ossos, no pas esperits. Quan el Senyor estendrà la mà, caurà el qui venia a socórrer, i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra: tots dos
- Èxode 23:32
No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus,
- Èxode 34:15
No facis cap pacte amb els habitants del país. Ells es prostitueixen seguint els seus déus, immolant-los sacrificis: t’invitarien a menjar de les seves víctimes,
- Èxode 34:12
Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants del país on has d’entrar: dintre teu, hi tindries un parany.
- Lluc 9:50
Jesús els respongué: —No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.
- Deuteronomi 7:2
El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l’extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Apocalipsi 17:13
Aquests reis tenen un sol pensament: posar al servei de la bèstia el seu poder i la seva autoritat.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Daniel 4:30
En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.
- Isaïes 8:11-12
El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així: —Vosaltres no heu de tenir per conspiració res d’allò que aquest poble té per conspiració; no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem.
- 1 Reis 22:2
Però l’any tercer, Josafat, rei de Judà, baixà a veure Acab, rei d’Israel.
- 1 Reis 3:1
Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d’Egipte. Es casà amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem.
- Jutges 2:13
Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes,
- Josuè 9:15
Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
- Josuè 9:1-27
La notícia d’aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus. Tots ells es van aliar per combatre contra Josuè i els israelites. Però els hivites que habitaven a Gabaon, així que van saber tot el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai, foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, van calçar-se sandàlies gastades i apedaçad
- Gènesi 14:13
Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Fets 17:10-11
Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.
- Joan 15:13
Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.
- 1 Reis 5:12
Va pronunciar tres mil proverbis i fou l’autor de cinc mil càntics.
- 1 Reis 3:7
Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo soc molt jove i no sé com haig de governar.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.