Què diu la Bíblia sobre anant fora?
24 versets sobre anant fora, ordenats per rellevància.
- Jeremies 29:11
Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.
- 1 Tessalonicencs 4:17
Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires. I així estarem amb ell per sempre.
- Romans 8:38-39
N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
- Fets 20:37-38
Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
- Joan 16:5-7
Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré.
- Joan 14:1-31
»Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. Tomàs li pregunta: —Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara j
- Joan 6:66-68
Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze: —¿També vosaltres em voleu deixar? Simó Pere li respongué: —Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna.
- Lluc 17:13-19
i es posaren a cridar: —Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! En veure’ls, Jesús els digué: —Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: —¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? I li digué: —Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat.
- Lluc 6:22-23
»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
- Lluc 4:39
Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
- Marc 16:19-20
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
- Marc 5:15-21
S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: —Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu. Aquell home se n’anà i pregonava per
- Mateu 24:34-36
En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
- Mateu 19:20-24
El jove li va dir: —Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li respongué: —Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús digué als seus deixebles: —En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
- Mateu 17:20
Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
- Mateu 8:31-32
Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua.
- Mateu 8:26-27
Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- 1 Reis 8:56-58
—Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni. Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares.
- Rut 1:14-16
De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar. Noemí li va dir: —Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa! Però Rut contestà: —No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.
- Deuteronomi 33:26-27
»No hi ha ningú com el teu Déu, Jeixurun: per auxiliar-te, cavalca dalt al cel, ple de majestat entre els núvols. És un recer, el Déu de l’antigor; desplega aquí baix el seu poder etern. Ell expulsa al teu davant els enemics i t’ha manat d’exterminar-los.
- Nombres 33:51-53
—Comunica això als israelites: “Quan passeu el Jordà per entrar al país de Canaan, expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats. Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l’he donat.
- Èxode 15:20-21
Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. Maria entonava la tornada: Canteu al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers.
- Èxode 14:25-28
encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar. Els egipcis van exclamar: —Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte! El Senyor digué a Moisès: —Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers. Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar dar
- Èxode 12:33-37
Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criat
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.