La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre animals de companyia?

24 versets sobre animals de companyia, ordenats per rellevància.

  1. Proverbis 12:10

    El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat.

  2. Gènesi 1:28

    Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.

  3. Lluc 12:6

    ¿No es venen cinc ocells per dues monedes? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol.

  4. Gènesi 9:2

    Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans.

  5. Isaïes 11:6

    El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà.

  6. Gènesi 2:18-19

    Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés.

  7. Gènesi 1:26

    Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

  8. Isaïes 65:25

    Llops i anyells pasturaran ben avinguts, el lleó menjarà palla com el bou, i les serps s’alimentaran de pols. Ningú no farà mal ni destrosses en tota la meva muntanya santa. Ho dic jo, el Senyor.»

  9. 2 Samuel 12:1-6

    El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: —En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del

  10. Job 30:1

    Però ara es riuen de mi uns brètols més joves que no pas jo: els seus pares no haurien trobat lloc ni entre els gossos del meu ramat!

  11. Lluc 3:6

    i tothom veurà la salvació de Déu.

  12. Job 12:10

    Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.

  13. Mateu 6:26

    Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?

  14. Gènesi 1:24-25

    Déu digué: —Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.

  15. Mateu 10:29

    ¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare.

  16. Apocalipsi 5:13

    Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: —Al qui seu al tron i a l’Anyell siguin donats la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.

  17. Jaume 3:7

    Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins,

  18. 1 Corintis 2:9

    Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit , ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen.

  19. Cohèlet 3:18-21

    Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?

  20. Proverbis 27:23

    Coneix com estan les teves ovelles, dona’t ànsia pels teus ramats:

  21. Gènesi 2:15

    El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.

  22. Joan 3:16

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

  23. Mateu 7:6

    »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.

  24. Job 12:7-10

    Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. Parla amb la terra i aprendràs, t’ho explicaran els peixos de la mar. ¿Qui no sap, d’entre tots ells, que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»? Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics