Què diu la Bíblia sobre anorèxia nervosa?
24 versets sobre anorèxia nervosa, ordenats per rellevància.
- 1 Corintis 6:19-20
¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!
- Romans 12:2
No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
- Isaïes 58:3
i em diuen: “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres.
- Isaïes 33:6
i fa segura la teva vida. Qui és savi i coneix Déu, té la riquesa que salva: venerar el Senyor és el seu tresor.
- Jeremies 29:13
Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor
- Cohèlet 5:18
A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.
- Jeremies 29:14
i jo em deixaré trobar. Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré tornar al lloc d’on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor.
- Isaïes 5:1-30
Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la t
- Cohèlet 2:24-25
Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu?
- Ester 4:15-16
Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta: —Ves a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.
- Esdres 10:6-9
Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se’n va anar a l’estança de Jehohanan, fill d’Eliaixib, i va quedar-s’hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats. Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l’ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem. Al qui no s’hi presentés dins els tres dies següents, d’acord amb la decisió dels caps del poble i dels notables, li serien confiscats els béns i ell seria exclòs de la comunitat dels repatriats. Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí
- Esdres 8:21
»Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns.
- 1 Reis 21:29
—¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.
- 1 Reis 19:8
Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.
- 2 Samuel 12:16-18
David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res. L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.»
- 2 Samuel 12:15-20
I Natan se’n tornà a casa seva. El Senyor va enviar una malaltia a l’infant que la muller d’Uries havia donat a David, i es va posar molt greu. David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res. L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.» David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que el
- 2 Samuel 3:35
Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.
- 2 Samuel 1:12
Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
- 1 Samuel 16:7
Però el Senyor digué a Samuel: —No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.
- Jutges 20:1
Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.
- Deuteronomi 12:18
Menja-ho només a la presència del Senyor, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. Menja-ho allà amb els teus fills i filles, els teus servents i serventes i amb els levites que resideixen a les teves ciutats. Fes festa a la presència del Senyor, agraint-li que el teu treball hagi prosperat.
- Deuteronomi 12:7
Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, mengeu l’àpat sagrat i feu festa amb les vostres famílies, agraint al Senyor, el vostre Déu, que hagi beneït el vostre treball.
- Deuteronomi 12:6
Oferiu en aquest lloc els vostres holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part del fruit del vostre treball, els dons que heu promès al Senyor amb un vot, les ofrenes voluntàries i les primeres cries del vostre bestiar gros o menut.
- Deuteronomi 9:18
»Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.