Què diu la Bíblia sobre armes de foc?
24 versets sobre armes de foc, ordenats per rellevància.
- Lluc 22:36
Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.
- Mateu 5:38-39
»Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
- Èxode 22:2-3
Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
- Romans 13:4
ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.
- Romans 12:19
Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.
- Proverbis 25:26
Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.
- Mateu 26:52-54
Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
- Gènesi 9:5-6
Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu.
- Levític 26:1-46
»No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo soc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo soc el Senyor. »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regna
- Nehemies 4:17-18
I ni jo, ni els meus parents, ni els meus homes, ni la guàrdia que m’acompanyava, no ens trèiem mai els vestits, si no era per banyar-nos d’un a un.
- 1 Samuel 25:13
David ordenà llavors als seus homes: —Que tothom prengui l’espasa! Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
- Deuteronomi 28:1-68
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- 2 Cròniques 17:10
Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s’atrevien a fer la guerra contra Josafat.
- 1 Samuel 8:11
Els digué: —Així us governarà el rei que tindreu: prendrà els vostres fills perquè serveixin en els seus carros de guerra i perquè facin d’escorta davant la seva carrossa.
- Nombres 31:3
Llavors Moisès va dir al poble: —Escolliu homes d’entre vosaltres i armeu-los per sortir en campanya contra Madian i executar contra ells la venjança que el Senyor ha decidit.
- 1 Timoteu 5:8
perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
- Èxode 22:1-31
»Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie
- Èxode 21:24-25
ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.
- Lluc 10:30-37
Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’end
- 1 Samuel 13:19-20
En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» Els israelites havien d’acudir sempre als filisteus per refer la rella, l’aixada, la destral o la falç.
- Jutges 5:8
El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel!
- Joan 18:1-40
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: —Qui busqueu? Li respongueren: —Jesús
- Lluc 11:21-22
»Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
- 2 Cròniques 17:1-19
Josafat, fill d’Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel. Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d’Efraïm que el seu pare havia conquerit. El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d’Israel. El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a teni
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.