La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre armes?

24 versets sobre armes, ordenats per rellevància.

  1. Mateu 26:52-54

    Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?

  2. Lluc 22:36

    Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.

  3. 2 Corintis 10:4

    Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços

  4. Lluc 22:35-38

    Després els digué: —Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: —No res. Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors . Tot el que es refereix a mi s’està complint. Ells digueren: —Senyor, aquí hi ha dues espases. Ell els respongué: —Ja n’hi ha prou!

  5. Isaïes 54:17

    Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res. I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni. Aquesta és la sort que reservo als meus servents, jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»

  6. Efesis 6:12

    Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.

  7. Isaïes 2:4

    Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.

  8. Romans 12:19

    Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.

  9. Mateu 5:38-39

    »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

  10. Joan 14:15

    »Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,

  11. Romans 12:18

    Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.

  12. Èxode 22:2-3

    Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.

  13. Romans 13:4

    ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.

  14. Cohèlet 9:18

    Val més la saviesa que les màquines d’atac. Però un sol error malmet molta cosa bona.

  15. Hebreus 4:12

    La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.

  16. Jaume 4:7

    Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres.

  17. 1 Samuel 25:13

    David ordenà llavors als seus homes: —Que tothom prengui l’espasa! Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.

  18. Gènesi 4:1-26

    L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acce

  19. 1 Timoteu 5:8

    perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

  20. Lluc 10:27

    Ell va respondre: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

  21. 1 Samuel 13:19-20

    En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» Els israelites havien d’acudir sempre als filisteus per refer la rella, l’aixada, la destral o la falç.

  22. Èxode 22:1-31

    »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propie

  23. Nehemies 4:16-18

    Durant aquell període també vaig ordenar al poble que cadascú, amb el seu ajudant, passés la nit dintre de Jerusalem, perquè hi hagués guàrdia durant la nit i de dia tothom treballés. I ni jo, ni els meus parents, ni els meus homes, ni la guàrdia que m’acompanyava, no ens trèiem mai els vestits, si no era per banyar-nos d’un a un.

  24. 2 Cròniques 17:10

    Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s’atrevien a fer la guerra contra Josafat.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics