Què diu la Bíblia sobre asenath?
24 versets sobre asenath, ordenats per rellevància.
- Gènesi 41:45
El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
- Gènesi 46:20
A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran.
- Gènesi 41:50
Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.
- Gènesi 41:51
Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient: —Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Gènesi 46:1-34
Israel va emprendre el camí amb tot el que posseïa en direcció a Beerxeba, on va oferir sacrificis al Déu del seu pare Isaac. Aquella nit, Déu va cridar Israel en una visió: —Jacob! Jacob! Ell va respondre: —Aquí em tens. Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar. I, quan moris, Josep et tancarà els ulls. Jacob va sortir de Beerxeba. Els seus fills se’l van endur, amb les dones i les criatures, en els carros que el faraó els havia enviat per al viatge. V
- Gènesi 41:52
Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient: —Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.
- Gènesi 41:1-57
Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar. El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i crema
- Joan 1:1
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
- 2 Pere 3:1-18
Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren
- Joan 15:19
Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia.
- Josuè 24:32
Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
- Gènesi 35:18
Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Colossencs 1:1-29
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot
- Fets 2:38
Pere els va respondre: —Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Joan 3:1-36
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- Mateu 1:1-25
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; Jessè va ser el pare de David, el rei. David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà
- 2 Samuel 24:1-25
L’enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d’ells, va incitar David a fer el cens d’Israel i de Judà. El rei ordenà a Joab, el general en cap de l’exèrcit, que s’estava amb el rei: —Recorre totes les tribus d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba, i feu el cens dels homes aptes per a la guerra, que vull saber-ne el nombre. Joab li va replicar: —Que el Senyor, el teu Déu, multipliqui per cent els homes que tens i que tu ho puguis veure amb els teus propis ulls. Però aquesta cosa, per què la vols fer, senyor rei? Així i tot, el rei va mantenir l’ordre d
- Rut 1:1-22
En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se
- Èxode 12:40
L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.
- Gènesi 41:56
A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.