La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre autisme?

24 versets sobre autisme, ordenats per rellevància.

  1. Joan 9:1-3

    Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: —Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.

  2. Èxode 4:11

    El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor?

  3. Isaïes 54:13

    Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills, i viuran en una gran pau:

  4. Romans 7:18

    Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo:

  5. Joan 12:47

    Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo.

  6. 1 Pere 2:24

    Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava.

  7. Èxode 6:12

    Moisès respongué al Senyor: —Ni tan sols els israelites no m’han escoltat. ¿Com m’ha d’escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar?

  8. 2 Timoteu 1:7

    Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.

  9. Jeremies 29:11

    Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.

  10. Mateu 18:2-5

    Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.

  11. Mateu 19:14

    Jesús digué: —Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

  12. 1 Corintis 1:26-30

    Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. És gràcies a ell que vosaltres viviu en Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra s

  13. Romans 14:13-23

    No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol. Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. No feu que malparlin del vostre millor tresor! Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el go

  14. 1 Timoteu 5:8

    perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

  15. Marc 9:1-50

    I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu. Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

  16. Èxode 4:10-17

    Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor? Ara, doncs, ves, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir. Moisès va insistir: —T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre. El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir: —¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar

  17. 1 Joan 5:1-21

    Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l’aigua i de la sang; no de l’aigua solament, sinó de l’aigua i de la sang

  18. Lluc 14:11-33

    Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos. Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prend

  19. Lluc 10:18-20

    Jesús els digué: —Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

  20. Romans 12:1-21

    Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte. En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. En un cos hi ha mol

  21. Nahum 1:7-9

    Guarda els qui es refugien en ell però destruirà els de la ciutat de Nínive, els seus enemics, perseguits enmig de la foscor. Què trameu contra el Senyor? Ell destruirà els seus adversaris, l’opressió no es tornarà a alçar.

  22. Isaïes 49:25-51

    Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills. Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells i a embriagar-se de la seva pròpia sang com qui s’embriaga de vi novell. Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, soc el teu salvador, sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»

  23. Isaïes 39:7-42

    També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.” Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»

  24. Isaïes 9:19-20

    tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l’esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç: Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics