La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre bebès nascuts morts?

24 versets sobre bebès nascuts morts, ordenats per rellevància.

  1. Cohèlet 6:3-5

    Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. Perquè, aquest ha vingut en va i se’n torna enmig de la fosca, i el seu nom queda oblidat en la tenebra; no ha vist el sol ni l’ha conegut, però ha trobat més repòs que no pas l’altre.

  2. Gàlates 1:15

    Però el qui m’havia escollit des de les entranyes de la mare, em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé,

  3. Isaïes 49:1

    Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare.

  4. Lluc 1:44

    Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes.

  5. Mateu 19:14

    Jesús digué: —Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

  6. Job 12:10

    Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.

  7. Mateu 18:14

    Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.

  8. Mateu 18:10

    »Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial.

  9. 2 Samuel 12:22-23

    Ell va respondre: —Mentre el nen vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i el nen viurà? Però, ara que ja és mort, per què he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Soc jo que aniré allà on és ell, però ell no tornarà pas a mi.

  10. Cohèlet 3:1-2

    Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir.

  11. Marc 10:13-16

    Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: —Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

  12. 1 Samuel 1:27-28

    Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.

  13. Job 10:8-12

    Les teves mans m’han format, m’han afaiçonat amb tot detall: ¿i ara em voldries destruir? Recorda que m’has modelat com l’argila: ¿i ara em tornes a la pols? M’has fet rajar com la llet i quallar com el formatge. M’has vestit de pell i carn, m’has teixit d’ossos i nervis. M’has infós vida i amor, vetlles pel meu alè.

  14. Mateu 18:1-35

    En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: —Qui és el més important en el Regne del cel? Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull. »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar. »Ai del món per causa dels escàndols

  15. Job 19:25-26

    Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi s’alçarà de la pols. I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.

  16. Jeremies 1:5

    —Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions.

  17. Proverbis 22:6

    Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.

  18. Romans 8:28-31

    Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar; perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans. I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat. Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?

  19. Joan 3:22

    Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava.

  20. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

  21. Cohèlet 11:5

    Així com ignores quin és el camí de l’alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l’altra.

  22. Apocalipsi 1:1

    Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,

  23. Efesis 6:4

    Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.

  24. Efesis 2:10

    Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics