Què diu la Bíblia sobre benefici egoista?

1. Mateu 6:1-34

   »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les

2. Lluc 6:31

   Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.

3. 1 Joan 3:16-24

   Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans. Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. Ara bé, estimats, si la co

4. 1 Pere 4:7-11

   S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats. Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos. Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. Si algú parla, que sigui per comunicar paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D’ell són la glòria i el poder

5. 1 Joan 2:1-29

   Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,

6. 1 Joan 4:7-11

   Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres.

7. Isaïes 55:10-11

   »Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dona llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat.»

8. 1 Joan 1:9

   Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.

9. Romans 5:1-11

   Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels inj

10. Mateu 7:1-5

    »No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

11. 1 Pere 2:1-25

    Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escri

12. Rut 1:1-22

    En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se

13. 2 Pere 1:4

    Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.

14. 2 Tessalonicencs 1:1-12

    Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

15. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

16. Efesis 6:12

    Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.

17. Proverbis 3:5-6

    Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

18. 2 Reis 1:1-18

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. Els miss

19. Efesis 5:25

    Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.

20. Romans 13:8-10

    No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. En efecte, no cometre adulteri , no matar , no robar , no desitjar allò que és d’un altre , i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.

21. Romans 13:7

    Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

22. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

23. Lluc 6:36

    »Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.

24. Marc 12:17

    Jesús els digué: —Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics