Què diu la Bíblia sobre bozez?

1. 1 Samuel 14:1-52

   Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder: —Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas. Jonatan no va dir res al seu pare. Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes. El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i nets d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit. A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar

2. 1 Samuel 14:4

   A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne.

3. 1 Samuel 13:1-23

   Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel. Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva. Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!» Tots els israelites es van assabentar que Saül havia aniquilat la guarnició filistea i que, per tant, Isr

4. 1 Samuel 15:1-35

   Samuel va dir a Saül: —Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. Saül va

5. 1 Reis 13:1-34

   Mentre Jeroboam cremava ofrenes a l’altar, un home de Déu va arribar de Judà a Betel i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient: —Altar, altar! Això t’anuncia el Senyor: “Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans.” Aquell mateix dia, l’home de Déu va donar un senyal dient: —Aquest és el senyal que el Senyor ha parlat: l’altar s’esberlarà i la cendra que hi ha al damunt s’escamparà. En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’ho

6. 1 Samuel 18:1-30

   Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó. De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist d

7. 1 Samuel 11:1-15

   L’ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els habitants de Jabeix van proposar a Nahaix: —Fes un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus. Nahaix, l’ammonita, els va respondre: —El pacte que faré amb vosaltres serà aquest: Us buidaré a tots l’ull dret. Vull que en vosaltres tot Israel rebi aquest afront. Els ancians de Jabeix li van dir: —Concedeix-nos set dies perquè puguem enviar missatgers a tot el territori d’Israel, i, si ningú no ve a ajudar-nos, ens rendirem. Quan els missatgers van arribar a Guibà, el poble de Saül, i van explicar-ho a la gent, t

8. 1 Samuel 30:1-31

   Quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada. No havien mort ningú, però havien fet captives les dones i tots els altres, petits i grans, i se’ls havien endut. Així, doncs, quan David i els seus homes van arribar a la població, la van trobar incendiada. Les seves dones, els seus fills i les seves filles havien estat enduts captius. Tant David com els homes que l’acompanyaven es posaren a plorar fent grans lamentacions, fins que ja no els quedaven més forc

9. 1 Samuel 29:1-11

   Els filisteus van reunir totes les seves tropes a Afec. Els israelites estaven acampats a la font de Jizreel. Els cinc primers magistrats de les ciutats filistees desfilaven al capdavant de les columnes de mil i de cent homes. David i els seus homes desfilaven els darrers, amb Aquix. Els cinc magistrats dels filisteus van dir: —Què hi fan, aquí, aquests hebreus? Aquix els va respondre: —¿No sabeu que és David, l’oficial de Saül, rei d’Israel? Ja fa un any o dos que és amb mi, i d’ençà que es va passar al meu servei no tinc res a dir d’ell. Els generals dels filisteus, enfadats, li van dir: —Fo

10. 1 Samuel 22:1-23

    David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes. I David n’era el capitost. D’allà, David se’n va anar a Mispè de Moab, i demanà al rei de Moab: —Deixa que vinguin aquí el meu pare i la meva mare fins que jo sàpiga què farà Déu de mi. Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat. El profeta Gad va dir a David: —Abandona aquest refugi i ves

11. 1 Samuel 17:1-58

    Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l’Alzina i van prendre posicions enfront dels filisteus. Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l’altra, i entremig hi havia la vall. De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada. Era Goliat, de Gat. Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. Unes polaines de bronze li protegien les ca

12. 1 Samuel 16:1-23

    El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills. Samuel respongué: —Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà. El Senyor li va dir: —Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. Convida Jessè al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré. Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, a

13. 1 Samuel 12:1-25

    Samuel va dir a tot Israel: —Ja veieu que m’he avingut a tot allò que m’heu demanat i us he donat un rei. Ara ja teniu un rei que us vagi al davant. Jo ja soc vell i tinc els cabells blancs: entre vosaltres hi ha els meus fills. Jo he anat al davant vostre des de jove i fins al dia d’avui. Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho. Ells van respondre: —Tu no ens has oprimit, ni ens has maltractat, n

14. Rut 1:1-22

    En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se

15. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

16. 1 Reis 16:1-34

    El Senyor va comunicar la seva paraula a Jehú, fill d’Hananí, contra Baixà i manà que li digués: —Jo, el Senyor, t’he tret de la pols i t’he enaltit, t’he fet sobirà d’Israel, el meu poble, però tu t’has comportat com Jeroboam, has fet pecar el meu poble i m’irrites amb els pecats que ells cometen. Per tant, t’escombraré i faré que el teu llinatge acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat. Els del llinatge de Baixà que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. La resta de la història de Baixà, tot el que va fer i les seves gestes, consta en

17. 1 Samuel 27:1-12

    David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.» Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més. David va dir a Aquix: —Si

18. 1 Samuel 26:1-25

    La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David és amagat al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert. Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David. Saül va acampar al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo, envià uns exploradors per saber de cert si Saül arribava. Llavors David s’aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l’indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül do

19. 1 Samuel 25:1-44

    Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà. David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran. Hi havia un home a Maon que tenia unes propietats a Carmel. Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles. Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigail era assenyada i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita. David, al desert, sentí a dir que Nabal esquilava les ovelles i li va enviar deu homes dient-los: —Pugeu a Carmel, presenteu-vos a

20. 1 Samuel 24:1-22

    Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. Els homes de David li van dir: —Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans

21. 1 Samuel 14:2

    Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes.

22. 1 Samuel 8:1-22

    Quan Samuel es va fer vell, nomenà jutges d’Israel els seus dos fills. El fill gran es deia Joel, i el petit Abià. Administraven justícia a Beerxeba. Però els fills de Samuel no es comportaven com ell, sinó que anaven darrere els diners i acceptaven regals, violentant així el curs de la justícia. Tots els ancians d’Israel, doncs, es van reunir i anaren a trobar Samuel a Ramà per dir-li: —Mira, tu ja ets vell i els teus fills no es porten com tu. Dona’ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les altres nacions. A Samuel li va desagradar que diguessin «Dona’ns un rei que ens governi», però

23. 1 Samuel 7:1-17

    Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor. Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor. Samuel els va dir: —Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus. Els israelites, doncs, van treure

24. 1 Samuel 4:1-22

    Samuel adreçava la paraula a tot Israel. Per aquell temps, Israel es va mobilitzar per fer la guerra als filisteus. Els israelites acamparen prop d’Eben-Aèzer, mentre que els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert. Quan l’exèrcit d’Israel va arribar al campament, els ancians deien: —Com és que el Senyor ha permès avui que els filisteus ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l’arca de l’aliança del Senyor. Si l’arca ve

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics