Què diu la Bíblia sobre brutícia?
24 versets sobre brutícia, ordenats per rellevància.
- Joan 9:6
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec
- Gènesi 2:7
Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Mateu 13:1-58
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Un
- Lluc 9:5
I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
- Gènesi 3:19
Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
- 1 Pere 3:21
I l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist.
- Fets 13:51
Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus i se n’anaren a Iconi.
- Lluc 10:11
“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.”
- Nehemies 5:13
A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »—Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »—Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.
- Gènesi 2:6
Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
- 1 Corintis 15:47
El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel.
- Gènesi 13:1-18
Abram va pujar d’Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell. Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Se n’anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai, al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor. Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pa
- Mateu 10:14
Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus.
- Job 33:6
Davant de Déu, tu i jo som iguals: també a mi m’ha pastat del fang.
- Jutges 3:22
Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l’espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei.
- Gènesi 3:18
La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps.
- Gènesi 2:8
Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat.
- 1 Corintis 4:13
si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, la desferra dels homes.
- Fets 18:6
Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué: —Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.
- Marc 6:11
Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
- Lamentacions 3:45
Has fet de nosaltres deixalla, rebuig entre els pobles.»
- Isaïes 64:8
No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.