Què diu la Bíblia sobre captaires?
24 versets sobre captaires, ordenats per rellevància.
- Mateu 5:42
Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
- Marc 10:46-52
Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: —Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s’aturà i digué: —Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: —Coratge! Aixeca’t, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: —Què vols que faci per tu? El cec
- Fets 3:1-6
Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: —Mira’ns! Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir: —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
- 1 Joan 3:17
Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu?
- Mateu 25:40
»El rei els respondrà: »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.
- Proverbis 14:20-21
El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres!
- Efesis 2:8-9
És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.
- Proverbis 3:27
No neguis un bé a qui hi té dret si és a la teva mà de fer-lo.
- Jaume 4:17
Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.
- Filipencs 2:4-8
Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu.
- Marc 6:34
Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.
- 2 Reis 7:3-9
Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, que es van dir: —Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort? Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin. Al capvespre se’n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú. El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israe
- Rut 1:19-22
I se n’anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven: —Però, no és Noemí? Ella els responia: —No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor. Me’n vaig anar d’aquí amb les mans plenes i el Senyor m’hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m’ha afligit, si el Totpoderós m’ha humiliat? Així fou com Noemí, amb la seva nora Rut, la moabita, retornà dels camps de Moab. Van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l’ordi.
- Deuteronomi 10:17-20
El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dona aliment i vestit. Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte. »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom.
- Jaume 1:17
Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
- Fets 10:34-35
Llavors Pere prengué la paraula i digué: —Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin.
- Lluc 14:12-14
Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
- Job 16:2-5
De coses així, n’he sentides massa: no es pot aguantar el vostre consol. Quan acabareu de dir coses sense solta? Què us obliga a replicar-me? Si us trobéssiu en el meu cas, jo també parlaria com vosaltres: us faria un gran sermó movent, comprensiu, el cap. Us consolaria amb bones paraules, m’afanyaria a dar-vos conhort.
- Romans 12:13
Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.
- Lamentacions 3:40
Mirem quins camins hem seguit. Revisem-los, tornem al Senyor.
- Isaïes 1:16-20
Renteu-vos, purifiqueu-vos. Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal, apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda. »Veniu després i veurem qui té raó —diu el Senyor. Tot i que els vostres pecats són com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu; tot i ser vermells com el carmí, es tornaran com la llana, només que vulgueu escoltar; llavors menjareu el bo i millor de la terra. Però si no voleu i us revolteu, l’espasa us devorarà. Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
- Jaume 2:14-20
De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe. ¿Tu cre
- Filipencs 2:1-30
Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb
- Romans 13:8-10
No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. En efecte, no cometre adulteri , no matar , no robar , no desitjar allò que és d’un altre , i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.