Què diu la Bíblia sobre cloïsses?
24 versets sobre cloïsses, ordenats per rellevància.
- Mateu 8:23-27
Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- Lluc 8:22-25
Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: —Passem a l’altra riba del llac. I es feren llac endins. Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vent
- Marc 4:35-41
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: —Passem a l’altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: —Per qu
- Marc 4:36-41
Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’a
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Lluc 8:24
Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
- 2 Timoteu 1:7
Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.
- Joan 6:16-21
Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar. Ell els diu: —Soc jo, no tingueu por. Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
- Lluc 4:39
Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
- Jonàs 1:15
Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
- Joan 16:13
Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.
- 2 Pere 3:15-16
i penseu que la paciència de nostre Senyor us dona l’oportunitat de salvar-vos. Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut. Així ho explica en totes les cartes on parla d’aquestes coses. En elles hi ha punts difícils d’entendre, que la gent ignorant i voluble tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició.
- Joan 12:1-50
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? Això ho va dir no perquè s’inte
- Levític 11:9-12
»Dels animals que viuen a l’aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. Però tota bestiola o animal que viu a l’aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. D’aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. Tot animal que viu a l’aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable.
- Gènesi 1:29
Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Mateu 8:26
Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.
- Mateu 5:18
»En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud.
- Mateu 2:3
Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem.
- Deuteronomi 14:9-10
»Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.
- 2 Pere 3:2
no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols.
- 2 Pere 1:19-21
A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors. Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
- 2 Pere 1:2
Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.
- 1 Corintis 2:13-16
I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.