La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre conseqüències?

24 versets sobre conseqüències, ordenats per rellevància.

  1. Gàlates 6:7

    No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull.

  2. Jaume 2:10

    De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera;

  3. Hebreus 12:11

    La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa.

  4. Jeremies 17:9-10

    No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei. Qui és capaç de conèixer-lo? Jo, el Senyor, penetro els cors i examino l’interior dels homes, per pagar a cada un segons la seva conducta, segons el fruit de les seves obres.

  5. Romans 13:4

    ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.

  6. 2 Pere 3:9

    No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.

  7. Romans 6:23

    La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.

  8. Deuteronomi 28:1-68

    »Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to

  9. Proverbis 22:6

    Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.

  10. Proverbis 29:15

    S’aprèn a força de bastó i correccions: un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare.

  11. 1 Timoteu 5:8

    perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

  12. Isaïes 59:2

    Són les vostres culpes que han obert un esvoranc entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li tapen el rostre i no us pot sentir.

  13. 2 Samuel 12:1-14

    El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: —En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del

  14. Proverbis 25:26

    Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.

  15. 1 Joan 1:9

    Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.

  16. 1 Reis 11:9-13

    El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. Per això el Senyor li digué: —Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill. I ni tan sols li arrencaré tot el

  17. Èxode 22:1-4

    »Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi. Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble. »Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.

  18. 1 Corintis 6:18-20

    Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!

  19. Efesis 6:4

    Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.

  20. Mateu 27:3-5

    Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.

  21. Cohèlet 9:10

    El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa.

  22. Èxode 22:7-9

    Però si no es descobreix el lladre, l’amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company. En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d’un bou, d’un ase, d’una ovella, d’un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company. »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l’enduen quan no ho veu,

  23. Daniel 12:3

    Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament, els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.

  24. Mateu 25:46

    »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics