Què diu la Bíblia sobre corbs negres?

1. Proverbis 30:17

   L’ull que es mofa del pare, que no vol obeir la mare, l’orbaran els corbs del torrent, el devoraran els voltors.

2. Ezequiel 28:14

   Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc.

3. 1 Corintis 13:4-13

   L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava c

4. Gènesi 1:7

   I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre.

5. Apocalipsi 1:1-20

   Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set

6. 2 Pere 2:4-9

   Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. Tampoc no va perdonar el món antic: feu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posant-les com a exemple per als impius dels temps que vindrien. En canvi, va alliberar Lot, el just, aclaparat pel comportament llibertí d’uns homes sense llei; aquell jus

7. Lluc 10:15-18

   I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: —Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. Jesús els digué: —Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.

8. Gènesi 5:1-32

   Llista genealògica dels descendents d’Adam. Quan el Senyor va crear l’home, el va fer a imatge seva. Creà l’home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà». Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill a semblança seva, a imatge seva i li va posar el nom de Set. Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. Adam morí a l’edat de nou-cents trenta anys. Set tenia cent cinc anys quan va engendrar Enoix. Després del naixement d’Enoix, Set encara va viure vuit-cents set anys i tingué fills i filles. Set morí a l’

9. Daniel 7:16-22

   i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m’aclarís tot això. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació: »—Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra. Després el poble sant de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles. »Aleshores vaig voler saber què significava la quarta bèstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d’acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. També volia saber què significaven les deu banyes que la bèstia tenia al

10. Judes 1:6

    Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres.

11. Mateu 4:1-25

    Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple i li diu: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus p

12. Apocalipsi 22:13-14

    Jo soc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. »Feliços els qui renten els seus vestits per poder tenir accés a l’arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes!

13. Judes 1:15

    per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests impius pecadors hauran proferit contra ell.»

14. Joan 15:5

    Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.

15. Isaïes 14:12-15

    »Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions. Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.” De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns.

16. Gènesi 48:7

    »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.

17. Gènesi 6:1-4

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.

18. 1 Joan 2:1-29

    Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,

19. 2 Pere 1:16-21

    Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir davant d’ell una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llu

20. Hebreus 11:13

    Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.

21. 2 Tessalonicencs 1:1-12

    Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

22. Ezequiel 28:13-16

    habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat. Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc. Des del dia que fores creat mantenies una conducta íntegra, però et vas fer culpable. La prosperitat del teu comerç t’omplí de violència i vas pecar; llavors et vaig fer fora de la muntan

23. Apocalipsi 20:1

    Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena.

24. Judes 1:13

    onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics