Què diu la Bíblia sobre cristià tithing?
24 versets sobre cristià tithing, ordenats per rellevància.
- Malaquies 3:10
Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
- Lluc 6:38
Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
- Levític 27:30
»Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
- 2 Corintis 9:7
Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dona amb alegria.
- Fets 20:35
Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”
- Proverbis 3:9
Ofereix al Senyor els teus béns, els primers fruits de les collites,
- Hebreus 13:5
Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.
- Mateu 23:23
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre.
- Romans 12:1
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable.
- Marc 12:41-44
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.
- Malaquies 3:8-10
Doncs bé, ¿és just que un home defraudi Déu tal com vosaltres m’esteu defraudant? I encara em pregunteu: «En què t’hem defraudat?» Doncs en els delmes i en les altres parts que em són reservades. Les calamitats us cauran al damunt, perquè vosaltres, el poble sencer, m’esteu defraudant. Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
- Gènesi 28:20-22
Després, Jacob va fer aquesta prometença: —Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona aliment i vestit i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.
- Mateu 6:24
»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Nombres 18:21
»Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament.
- Hebreus 7:1-28
Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir; i Abraham li va donar la desena part de tot el botí . Melquisedec, si traduïm el seu nom, era «rei de justícia»; i era també rei de Salem, és a dir, «rei de pau». L’Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre. Contempleu la grandesa d’aquest personatge, a qui Abraham, que era el patriarca, va donar el delme
- Lluc 18:9-14
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador
- Lluc 11:42
»Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.
- Mateu 6:1-4
»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
- 1 Corintis 9:13-14
¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l’altar reben una part de les ofrenes? Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli.
- Marc 12:31
El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
- Mateu 6:21
Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
- Ageu 2:8
L’or i la plata són meus. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
- Nehemies 10:35-37
»Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei. »Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del b
- 2 Cròniques 31:4-5
A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor. Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.