Què diu la Bíblia sobre datant principis?

1. 1 Joan 4:8

   El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.

2. 1 Corintis 11:1-34

   Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist. Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l’

3. Isaïes 1:1-31

   Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra

4. Gènesi 1:1-11

   Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

5. Filipencs 4:13

   Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.

6. 1 Corintis 3:1-23

   Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist. Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana? Quan uns afirmen: «Jo soc de Pau», i els altres: «Jo soc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha

7. Romans 8:28

   Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;

8. Fets 17:1-34

   Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: —El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l’únic Déu i amb no poques dones distingides. Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van pro

9. Lluc 22:1-71

   S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble. Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent. Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’an

10. Mateu 6:33-34

    Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

11. Isaïes 10:1-34

    Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses? El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. «Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo. Els envio contra una naci

12. Isaïes 4:1-6

    Aquell dia, set dones pretendran un sol home. Li diran: «No et serem una càrrega ni per menjar ni per vestir, però pren-nos per mullers, treu-nos el deshonor d’estar soles.» Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d’esplendor els supervivents d’Israel; el fruit de la terra els omplirà d’honor i de prestigi. Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s’hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser. Serà com una cabana per a protegir de la calor

13. Gènesi 18:1-25

    El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És pe

14. Gènesi 2:1-25

    Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va

15. Hebreus 6:1-20

    Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu, l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu. N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin a

16. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics