Què diu la Bíblia sobre david i jonathan?

1. 1 Samuel 18:3

   Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.

2. 2 Samuel 1:1-27

   Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel. David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps

3. 1 Samuel 18:1-4

   Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.

4. 2 Samuel 1:26

   Quin dolor sento per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’encisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones.

5. 1 Samuel 20:1-42

   David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li: —Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar? Jonatan li va respondre: —De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m’ho. T’asseguro que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible! Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia

6. 1 Samuel 20:41

   Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava.

7. 1 Samuel 20:30

   Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué: —Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la que et va dur al món.

8. 1 Samuel 2:1-36

   Després Anna va pregar així: —Celebro de tot cor el Senyor, alço el meu front gràcies a ell. La meva boca es riu dels enemics, soc feliç perquè ell m’ha salvat. Ningú no és sant com el Senyor, no hi ha roca semblant al nostre Déu: ningú no és Déu fora d’ell. No digueu tantes paraules arrogants, que de la boca no us surtin insolències; el Senyor és el Déu que tot ho sap, i sospesa totes les vostres accions. L’arc dels valents s’esmicola, mentre els covards s’armen de valor. S’han de guanyar el pa els qui anaven tips, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills

9. 1 Samuel 20:42

   Jonatan li va dir: —Ves-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.

10. Mateu 19:10-12

    Els deixebles li diuen: —Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: —No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit. »N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

11. 1 Reis 10:9

    Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha donat el tron d’Israel! Per l’amor etern que el Senyor té a Israel, t’ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.

12. 1 Reis 9:15-16

    El rei Salomó va decretar una prestació personal forçosa per a construir el temple del Senyor, el seu palau, el Mil·ló, les muralles de Jerusalem i les fortificacions d’Hassor, Meguidó i Guèzer. El faraó, rei d’Egipte, havia ocupat Guèzer i l’havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i després l’havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó;

13. 1 Reis 1:1-4

    El rei David era ja tan vell i carregat d’anys que, per més que l’abriguessin, no s’arribava a escalfar. Llavors els seus consellers li van dir: —Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf. Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei. Era una noia d’una gran bellesa. Feia companyia al rei i en tot s’ocupava d’ell, però el rei no hi tenia relacions sexuals.

14. 2 Samuel 21:19

    Hi hagué encara un altre combat contra els filisteus a Gob, i va ser llavors quan Elhanan, fill de Jaré, de Betlem, va matar Goliat, de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor.

15. 2 Samuel 20:9

    Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir: —¿Estàs bé, germà meu?

16. 2 Samuel 19:39

    El rei li va dir: —Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.

17. 2 Samuel 11:1-27

    Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem. Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David

18. 2 Samuel 8:1-18

    Després d’això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre, i els va arrabassar Mèteg-Aammà. Després va derrotar els moabites. Els va fer ajeure a terra i els va mesurar amb un cordill: en destinà dues parts a la mort i en va deixar viure una tercera part. Els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut. David va derrotar encara Adadèzer, fill de Rehob, rei de Sobà, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates. David li va capturar mil set-cents homes de les dotacions dels carros de guerra i vint mil soldats d’infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus

19. 2 Samuel 7:1-29

    Quan el rei David s’hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l’envoltaven, el rei va dir al profeta Natan: —Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona. Natan va respondre al rei: —Ves, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi? D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en

20. 2 Samuel 6:1-23

    David va tornar a reunir el bo i millor d’Israel, uns trenta mil homes, i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, que es troba dalt del turó. Uzà i Ahió, fills d’Abinadab, conduïen el carro, amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca. David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, t

21. 2 Samuel 5:1-25

    Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel. David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys. Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant tren

22. 2 Samuel 4:1-12

    Quan Ixbóixet, fill de Saül, va saber que Abner havia mort a Hebron, va perdre l’esma, i tot Israel quedà trasbalsat. El fill de Saül tenia dos oficials d’escamot, que es deien Baanà i Recab, fills de Rimmon de Beerot, benjaminites. La vila de Beerot, en efecte, es considera ara de Benjamí, perquè els de Beerot havien fugit a Guitaim i encara el dia d’avui hi resideixen com a immigrants. D’altra banda, Jonatan, fill de Saül, havia tingut un fill que s’havia esguerrat de tots dos peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jizreel la notícia de la mort de Saül i Jonatan; la seva mainadera el va ag

23. 2 Samuel 2:1-10

    Després d’això, David va consultar el Senyor en aquests termes: —¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà? El Senyor li respongué: —Sí, puja-hi. David va preguntar: —A quina he de pujar? La resposta va ser: —A Hebron. David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal de Carmel. David va fer pujar també tota la seva tropa, cadascú amb la seva família, i tots ells es van establir als pobles de la rodalia d’Hebron. Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà. Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad ha

24. 1 Samuel 31:2

    Els filisteus perseguien de prop Saül i els seus fills, i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics