Què diu la Bíblia sobre deixa mare i concep?
24 versets sobre deixa mare i concep, ordenats per rellevància.
- Mateu 19:29
I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
- Gènesi 2:24
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Mateu 19:4-6
Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
- Lluc 14:25-27
Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
- Èxode 20:12
»Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
- Proverbis 1:8-9
Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare: com una diadema t’adornaran el front, t’engalanaran com els collarets.
- Mateu 19:5
I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
- Titus 2:3-5
A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el bé i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
- Gènesi 2:18
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
- Efesis 6:1-3
Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
- Levític 19:3
»Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. »Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
- Efesis 6:4
Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
- 2 Pere 3:18
Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
- Deuteronomi 5:16
»Honra el pare i la mare, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
- Efesis 5:31
Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
- Romans 8:28-32
Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar; perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans. I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat. Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?
- Mateu 19:6
Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
- Proverbis 30:17
L’ull que es mofa del pare, que no vol obeir la mare, l’orbaran els corbs del torrent, el devoraran els voltors.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Proverbis 22:6
Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.
- Gènesi 2:22-24
De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: —Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Gènesi 1:28
Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
- Apocalipsi 1:7
Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
- 1 Corintis 13:4-7
L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.