Què diu la Bíblia sobre des d'un a z?

1. 1 Joan 2:1-29

   Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,

2. 2 Tessalonicencs 1:1-12

   Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

3. Joan 10:27

   Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.

4. Joan 3:1-36

   Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

5. 1 Samuel 12:25

   Però si us porteu malament, desapareixereu, tant vosaltres com el vostre rei.

6. Gènesi 21:14

   Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.

7. 1 Corintis 6:19

   ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres?

8. Lluc 2:1-52

   Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es feu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquer

9. Mateu 25:31

   »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós.

10. 2 Samuel 1:1-27

    Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel. David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps

11. Jaume 1:1-27

    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i

12. Colossencs 1:1-29

    Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, moguts com esteu per l’esperança d’allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l’ha feta conèixer la paraula de la veritat, l’evangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dona fruit en tot

13. Joan 1:1-3

    Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.

14. Rut 1:1-22

    En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el se

15. 2 Pere 1:4

    Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.

16. Romans 1:1-32

    Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu. Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist. A tots els estimats de

17. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

18. Joan 3:4

    Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?

19. Proverbis 31:1-31

    Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare. Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences? No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis. No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena. Parla a favor dels sense veu, enarbora la cau

20. Proverbis 20:11-30

    El jove deixa entreveure en el seu fer si el seu obrar és pur i honrat. L’orella hi sent, l’ull hi veu: tots dos els ha fet el Senyor. No dormis massa, que t’empobriràs; obre bé els ulls i tindràs pa de sobra. «No val res, no val res!», diu el comprador, i després se’n va tot fregant-se les mans. L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba. Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat i després empenyora’l a favor d’un desconegut. Entra molt bé el pa robat, però després la boca s’omple d’arena. Sospesa els teus projectes i assegura-te’n; si has de fer la guerra,

21. 2 Reis 1:1-18

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. Els miss

22. Èxode 20:12

    »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics