Què diu la Bíblia sobre desobediència civil?
24 versets sobre desobediència civil, ordenats per rellevància.
- Fets 5:29
Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.
- Jaume 4:17
Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.
- Romans 13:1-7
Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia
- Fets 5:28-29
—Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.
- Fets 4:18-20
Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. Pere i Joan els van replicar: —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
- Daniel 3:1-30
El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or. Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. L’herald va crid
- Èxode 1:15-22
Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué: —Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-la viure. Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens. Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué: —Per què feu això de deixar viure els nens? Elles respongueren al faraó: —És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill. Déu va afavorir les llevadores, i el poble va
- 1 Pere 2:13
Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà,
- Fets 5:40-42
Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat. Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.
- Daniel 3:15-18
¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans? Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: —D’això, no cal ni tan sols que en parlem. Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei,
- Daniel 6:1-28
i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys. Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme, i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici. Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu
- Daniel 6:10-13
El rei Darius va signar aquella prohibició. Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre. Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu. Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren: —¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser l
- Titus 3:1
Recorda a tots que s’han de sotmetre als governants i a les autoritats i que els han d’obeir, que han d’estar sempre disposats a fer el bé.
- Hebreus 13:17
Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetllen constantment per la vostra ànima i n’hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós.
- Romans 13:7
Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
- Fets 5:27-32
Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: —Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som
- Romans 12:2
No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
- Joan 19:11
Jesús li respongué: —No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.
- Mateu 22:17-22
Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: —Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Li responen: —Del Cèsar. Llavors els diu: —Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.
- Fets 4:1-37
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caif
- 1 Reis 18:2-4
Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua.
- Fets 16:37
Però Pau s’adreçà als oficials dient-los: —A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
- Josuè 2:1-7
Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. De seguida ell envià guardes a dir a Rahab: —Dona’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país. Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: —És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren. Han
- Mateu 21:12-17
Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: —Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres. Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar i li digueren: —¿No sents què diuen, aquests? J
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.