La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre destrucció de jerusalem?

24 versets sobre destrucció de jerusalem, ordenats per rellevància.

  1. Mateu 24:1-51

    Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. Ell els digué: —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. Jesús els va respondre: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent. Sentireu parlar de gu

  2. Lluc 24:44

    Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”

  3. 2 Timoteu 3:16

    Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,

  4. Joan 7:53

    I cadascú se’n va anar a casa seva.

  5. Joan 1:1-51

    Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era prese

  6. Lluc 19:41-44

    Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué: —Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.

  7. Apocalipsi 20:1-15

    Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la para

  8. Lluc 21:20

    »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació.

  9. Daniel 9:27

    Durant una setmana d’anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l’angle de l’altar hi haurà l’abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»

  10. Apocalipsi 12:1-17

    Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am

  11. Apocalipsi 1:3

    Feliç el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta.

  12. 2 Pere 1:21

    En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.

  13. Lluc 21:5-38

    Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. Llavors li preguntaren: —Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? Ell digué: —Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de

  14. 1 Reis 9:5

    jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu en el tron d’Israel.

  15. Apocalipsi 7:1-17

    Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar: —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu. Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribu

  16. Apocalipsi 1:18

    Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme.

  17. 2 Pere 3:16

    Així ho explica en totes les cartes on parla d’aquestes coses. En elles hi ha punts difícils d’entendre, que la gent ignorant i voluble tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició.

  18. Romans 9:1-33

    Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist! Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén. I no és pas que la paraula de Déu

  19. Fets 17:2

    Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures,

  20. Mateu 22:7

    El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.

  21. Jonàs 2:1-10

    El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits. D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt. I em deia: Senyor, m’has apartat de la teva presència. Oh, si pogués tornar a veure el teu sant temple! »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà,

  22. 2 Reis 25:8

    El mes cinquè, el dia set del mes, que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i oficial del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem

  23. Apocalipsi 21:8

    Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.

  24. Apocalipsi 19:11-21

    Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. A

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics