Què diu la Bíblia sobre déus grecs?
14 versets sobre déus grecs, ordenats per rellevància.
- 1 Joan 4:1-5
Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: l’esperit que confessa que Jesucrist ha vingut realment en la carn, és de Déu, però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món. Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món. Per això parlen d’acord amb
- 1 Corintis 8:5-7
És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat.
- Fets 19:15-36
Però l’esperit maligne els replicà: —Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou? Llavors l’home posseït per l’esperit maligne s’abraonà damunt d’ells, els dominà i els colpejà tots amb tanta violència que van haver de fugir d’aquella casa nus i malferits. La notícia es va escampar entre tots els habitants d’Efes, tant jueus com grecs. Un gran temor s’apoderà de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jesús, el Senyor. Molts dels qui s’havien convertit a la fe venien a reconèixer les seves pràctiques anteriors i a manifestar-les públicament. Un bon nombre dels qui s’havien dedicat a
- Jeremies 10:10-11
El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig. Digueu això a aquesta gent: «Els déus que no han format el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.»
- Romans 1:19-32
Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. Presumint de savis, s’han tornat necis, i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, d
- Daniel 1:17
Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis.
- 1 Corintis 15:31-32
Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!
- Romans 2:14-15
En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen.
- Apocalipsi 12:1-17
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am
- Isaïes 14:1-32
El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven. Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès, entonaràs aquesta sàti
- Levític 24:16
Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
- Levític 21:1-24
El Senyor va dir a Moisès: —Digues als sacerdots, descendents d’Aaron: »Cap sacerdot no s’ha de fer impur acostant-se al cadàver d’un parent, llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà. Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home. Entre la seva parentela no s’ha de fer impur a la lleugera; seria indigne d’ell. Els sacerdots no es raparan el cap, no s’afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. Són consagrats al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells
- Filipencs 4:13
Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.