La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre diferència?

24 versets sobre diferència, ordenats per rellevància.

  1. Gènesi 1:27

    Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

  2. 1 Corintis 12:12-26

    El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. I si l’orella deia: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda,

  3. Efesis 1:18

    Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dona entre els sants,

  4. Joan 4:24

    Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.

  5. 2 Pere 1:2-4

    Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor. El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.

  6. Jaume 2:26

    Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

  7. Lluc 16:11

    Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables?

  8. Lluc 14:28

    »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?

  9. Proverbis 22:7

    El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor.

  10. 1 Joan 4:1

    Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes.

  11. Fets 16:1-40

    Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà. Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. Van recórrer Frígia i la reg

  12. Mateu 16:1-28

    Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. Jesús els respongué: —Quan arriba el capvespre, dieu: “Cel rogenc, bon temps.” I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, avui.” ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps? La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar. Quan els deixebles passaren a l’altra riba, van veure que s’havien oblidat de pro

  13. Isaïes 57:15

    Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets.

  14. Isaïes 40:5

    Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»

  15. Proverbis 21:20

    El savi guarda a casa un tresor agradable i deliciós; però, tot això, l’estúpid ho devora.

  16. Proverbis 13:22

    L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador.

  17. Levític 20:13

    »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.

  18. Levític 19:19

    »Guardeu també aquestes lleis: »No aparellis dos animals d’espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra.

  19. Levític 18:22

    »No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable.

  20. Gènesi 4:9

    Llavors el Senyor va preguntar a Caín: —On és el teu germà Abel? Ell va respondre: —No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà?

  21. Gènesi 3:9-10

    Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: —On ets? Ell li va respondre: —He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.

  22. Gènesi 2:7

    Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.

  23. Gènesi 2:1-25

    Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va

  24. Gènesi 1:1-31

    Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics