La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre dinosaure?

24 versets sobre dinosaure, ordenats per rellevància.

  1. Job 40:15-24

    Fixa’t en el monstre Behemot: igual que tu, és criatura meva; menja l’herba com el bou. Quina força té als lloms, quin vigor en els músculs del seu ventre! Serva la cua tesa, com un cedre, té els nervis de les cuixes ben trenats. Els seus ossos són canons de bronze, i ferro forjat les costelles. És l’obra mestra de Déu, i només jo, que l’he fet, el domino. Les muntanyes li forneixen la pastura, els animals feréstecs juguen al seu voltant. S’ajaça dins els lotus espinosos i s’amaga als canyissars dels aiguamolls. Els lotus espinosos li fan ombra i l’envolten els salzes del torrent. Si la riuada

  2. Isaïes 27:1

    Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar.

  3. Gènesi 1:21

    Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo.

  4. Zacaries 14:1-21

    El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà un

  5. Zacaries 11:17

    Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.

  6. Ezequiel 48:1-35

    »Aquests són els noms de les tribus amb els seus territoris: »El territori de Dan estarà situat a l’extrem nord, al llarg del camí d’Hetlon, Lebó-Hamat i Hassar-Enon, amb la frontera de Damasc al nord, al costat d’Hamat. El territori s’estendrà des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Aser s’estendrà al llarg de la frontera de Dan, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Neftalí, al llarg de la frontera d’Aser, des del límit oriental fins al mar. »El territori de Manassès, al llarg de la frontera de Neftalí, des del límit oriental fins al mar. »El territori d’Efraïm, al

  7. Job 40:1-24

    Llavors el Senyor va interpel·lar Job i va dir: ¿Vols litigar encara, censor del Totpoderós? Què respons, crític de Déu? Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca! He parlat massa i no vull respondre. No hi afegiré res més. Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir: Vinga! Prepara’t com un home, que jo et preguntaré i tu m’instruiràs! ¿Vols invalidar el meu judici? ¿Et vols justificar culpant-me a mi? ¿Tens la força del meu braç, trona la teva veu com la meva? Revesteix-te, doncs, de glòria i de

  8. 1 Cròniques 17:1-27

    Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. Natan va respondre a David: —Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat enmig del pob

  9. 1 Reis 19:1-21

    Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells! Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no

  10. Èxode 20:11

    Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.

  11. Gènesi 7:19

    El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra:

  12. Gènesi 7:11-12

    Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits.

  13. Gènesi 7:8-9

    Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra van venir cap a Noè i entraren a l’arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat.

  14. Gènesi 7:2-3

    De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra.

  15. Gènesi 6:14-20

    Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà. Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terr

  16. Gènesi 6:13

    Llavors Déu va dir a Noè: —He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.

  17. Gènesi 6:12

    Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.

  18. Gènesi 6:1-22

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que

  19. Gènesi 3:15

    Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.

  20. Gènesi 3:14-19

    El Senyor-Déu va dir a la serp: —Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïd

  21. Gènesi 3:1-7

    La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia g

  22. Gènesi 2:17

    Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.

  23. Gènesi 1:29-30

    Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així.

  24. Gènesi 1:26

    Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics