Què diu la Bíblia sobre disobey?

1. Romans 13:1-5

   Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia

2. Deuteronomi 28:15-23

   »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions: »Seràs maleït a la ciutat i maleït al camp. Seran maleïdes amb la buidor les teves cistelles i les teves pasteres. Seran maleïts els fruits de les teves entranyes i de la teva terra, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seràs maleït quan vagis a la guerra i quan en tornis. En tot el que emprenguis, el Senyor t’enviarà la maledicció, el desconcert, les amenaces, i no trigaràs a ser totalment exterminat,

3. Joan 5:39-40

   Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.

4. 1 Joan 3:24

   Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat.

5. Èxode 20:1-26

   Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler

6. Romans 1:29

   s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors,

7. Joan 1:1

   Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

8. Mateu 25:46

   »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

9. Levític 20:13

   »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.

10. 2 Timoteu 3:15

    Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist.

11. Romans 1:26-27

    Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!

12. Osees 3:1

    El Senyor em va dir: —Ves encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d’Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses.

13. Judes 1:14

    Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols

14. Fets 10:1-48

    Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment. Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava: —Corneli! Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor? L’àngel continuà: —Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa

15. Joan 3:16

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

16. 1 Samuel 25:1-44

    Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà. David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran. Hi havia un home a Maon que tenia unes propietats a Carmel. Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles. Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigail era assenyada i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita. David, al desert, sentí a dir que Nabal esquilava les ovelles i li va enviar deu homes dient-los: —Pugeu a Carmel, presenteu-vos a

17. Levític 26:14-18

    »Però si no m’escolteu, si no compliu tots aquests manaments meus, si trenqueu la meva aliança rebutjant els meus decrets, no posant en pràctica les meves decisions i no complint els meus manaments, jo també us tractaré així: »Us castigaré desfermant contra vosaltres el terror, l’extenuació i la febre, que esllangueixen la vista i consumeixen la vida. Sembrareu en va els vostres camps, perquè els enemics se us menjaran la collita. Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú. »I si amb tot això encara

18. Joan 19:11

    Jesús li respongué: —No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.

19. Deuteronomi 5:1-33

    Moisès va convocar tot el poble d’Israel i els digué: —Escolta, Israel, els decrets i les prescripcions que avui us comunico. Apreneu-los i mireu de posar-los en pràctica. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a l’Horeb. No la va fer solament amb els nostres pares, sinó també amb tots nosaltres que avui som vius. A dalt de la muntanya, el Senyor us va parlar cara a cara, des del mig del foc. Jo em trobava llavors entre ell i vosaltres, per comunicar-vos els seus manaments, perquè teníeu por d’aquell foc i no vau pujar a la muntanya. El Senyor digué: »“Jo soc el Senyor, el

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics