Què diu la Bíblia sobre domant la vostra llengua?
24 versets sobre domant la vostra llengua, ordenats per rellevància.
- Proverbis 21:23
Qui guarda la boca i la llengua es guarda ell mateix de perills.
- Efesis 4:29
Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
- Proverbis 15:1
Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació.
- Jaume 1:26
Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.
- Jaume 3:2-10
ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos
- Proverbis 12:18
N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.
- Proverbis 18:21
Mort i vida estan en mans de la llengua: del que més desitgis, d’això menjaràs.
- 1 Pere 3:10
Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis.
- Proverbis 17:28
Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.
- Proverbis 15:4
La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims.
- Mateu 15:11
El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
- Jaume 3:10
D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.
- Mateu 12:33-37
»Si planteu un arbre bo, dona bon fruit, i si el planteu dolent, dona un fruit dolent, perquè l’arbre es coneix pel fruit. Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.
- Proverbis 10:19
Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules.
- Titus 3:2
Que no insultin ningú ni es fiquin en baralles, que siguin gent de bon tracte i donin proves de la més gran dolcesa amb tothom.
- Jaume 3:1-18
Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encé
- Proverbis 17:9
Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu.
- Èxode 14:14
El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
- Jaume 1:19-20
Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.
- Proverbis 26:20
Sense llenya, el foc s’apaga; sense instigador, s’acaba la disputa.
- Colossencs 4:6
Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú.
- Jaume 4:1-17
D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal; demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela ge
- Jaume 3:5
Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran.
- Jaume 3:8
però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.